beure'ns

molt potent i intens, el teu poema... m'ha agradat molt per la elegància i la subtilesa d'estil. Fantàstic!

-Filladelvent-

molt potent i intens, el teu poema... m'ha agradat molt per la elegància i la subtilesa d'estil. Fantàstic!

-Filladelvent-

...-que dirien en 'barceloní-, xicona!!
De vegades et llegeix, i no me s'acud res a dir... Una espècie de cuirassa entre la ment i el poema... Però hi ha cops, com aquest- que els mots em portem a bon port, i copse el sentit, els sentiments, que has volgut fer palesos...
I què més dir-te...? Doncs sols, xicona... SALUT I REBOLICA!

em sorpren lo bé lligat que està...i aquest estil tan propi. I es que es tracta d'això, d'innovar una mica. Ojalà jo ho aconsegueixi algun cop.

records

Un poema que em fa mal, que m'arriba massa endintre, que fa que t'admiri encara més.
Una abraçada, preciosa.

aquest poema teu, Mar.
De fet encara no t'havia comentat res, però si que havia llegit poemes teus.
M'ha agradat molt els mots que utilitzes, els voltors que es mengin la pell (perquè la part interna sempre quedarà intacta) i que facin amb la pell i les aparences el què vulguin. I llavors,.... quan tothom s'hagi oblidat de tu, de tot el què ha passat, començarà el recolliment necessari per poder reconstruir-se, ara una mica més 'sàvia', deixant que una part de l'altre (la que ell vulgui) formi part de tu en una mescla que us beureu... increïblement poètic.

Enhorabona!

Leela

em sorpren la bellesa del poema, el joc de destruir construir. Mar, molta sort en la costrucció d'un cel particular
moltes gràcies per entrar també a casa meva

l'essència de la poesia, Mar. A través dels teus poemes desfilen els conceptes i les imatges més originals i, per a mi, belles:
m'he estès la pell/ sota un vol de voltors amb la finalitat que sigui objecte d'un munt de fets des d'observar i engrunar fins a sentenciar, sols per tornar a renéixer-la, a refer-la amb la condició d'afegir-hi un poc de tu i així has convertit el poema en un d'amor vers aquest tu que dins del relat pren una força determinant.

Altra vegada un poema bellíssim, Mar. És un gust llegir-te, de debò.

Molts petons.

Lavínia

uau... moltes garrotades i directes al més profund d'un mateix i l'altri... m'encanta, molt guapo el relat...

Una abraçadota

Podem acceptar sentir el frec de les mirades que apamen i jutgen allò que els hi sembla que som, però en realitat només nosaltres mateixos tenim sempre la darrera paraula sobre com i qui volem ser.
Aquesta transformació que fas és preciosa, amb l'exterior que ens apropa als ulls de la societat en fas un gran món intern on hi viuen tots els elements.
Trenes la pell i les paraules per convertir-les en gotes de vida i equilibri.
Deixa'ns beure amb aquestes imatges una mica de la teva font!

Una abraçada i fins aviat!

que no et llegia... avui he tornat a submergir-me en el teu poema... un xic misteriós, aparentment abstracte...
on crec (és una de les meves interpretacions) mostres la persona humana disposada a acceptar la crítica social... però amb ganes de portar íntimament la seva pròpia vida, lliure i lluny de les opinions de la gent...
com sempre, escrius amb originalitat, bellesa exquisida i gran poetisme
una abreaçada!