Bestué

Fa dies que lluito amb la paraula,
el nom d'un poble petit del Pirineu
on s'acaba l'asfalt.

Hi ha un alberg regentat per catalans,
els que hi van nàixer s'hi refan les cases
de pedra impressionants.

Pels carrers hi circula un gos petit
Que s'apropa amb recel per ensumar-te.
...

Mentalment vaig refent tots els detalls
i noms per arribar-hi: deixar enrera
a la dreta la pista d'Escuain.

El castillo Mayor es queda al mig.
Hi vas pujar l'estiu d'ara fa un any.

Repasses sensacions:
"Era un pel tard per calçar-se les botes,
un dur esforç de cames i de cor
cap a la plana on pasturen les cabres
i els lliris o flors blaves de muntanya
sembren la plana inclinada cal al cim;
la cresta escarpada a la banda,
del poble d'Escuain i les goles del Yaga,...

Sobre la dreta paret, l'estol d'ocells;
han aixecat el vol els trencalòs
O els voltors, gegantins.
S'acaba el prat.

Entre roques esmolades i partides
avances amb certa precaució.
A dalt t'espera el cim i el Mont Perdut,
al fons, es veu ben clar.
La baixada la fas recte per l'arç
que creix tot sol entre els bocins de roca.

Tot té un aire sagrat que t'és permès petjar."
...

Però el mot es nega encara a fer presència.
Prou coneixes que el record és vida,
vida per endavant per ser viscuda,
no hi ha paraula sense sentiment.

Humilment ho planteges als amics
Avui celebrant tots la verbena
amb una mica de xampany al cos
- no m'he acostumant mai a dir-li cava -.

Els hi dic ajudeu-me a recordar
el nom d'aquell indret bell i remot
al costa del castillo Mayor
i que mira cap al cañon de Añisclo,
cap al refugi de Plana Canal
al mig d'Ordesa.
Al clots dels rierols, enmig dels prats
hi neden salamandres tranquil·les,...

Doneu-me aquell motiu per recordar-me'n;
l'he volgut amagar expressament,
necessito la clau per estimar-lo.

El teu cap llavors se t'ilumina
et recompensad'haver-ho desitjat:
es diu Bestué.