Cercador
Besllums.13: Claror
Un relat de: franz appa- Compartir:
com no ho puc fer de la pluja
ni tampoc del vent del desert,
que són tossuts companys
que van amb mi tot el viatge.
I és cert que em llasta el pas
el rovell de la meva ànima ,
i no tinc cap frontera a prop
ni cap mapa per guiar-me.
Però quan cau la nit ben negra
i els estels filen la seva xarxa,
vénen de nou sons i imatges,
cançons a penes mussitades.
No et rendeixis ara, em parlen,
no esperis l’alba que ja ve,
no l’anhelis, que ja fa via,
i et clourà els ulls la seva llum
i et negarà el pit i la boca
la humitat de la rosada.
Comentaris
-
No pots renegar[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 08-07-2012 | Valoració: 10
No pots renegar de la llum de la vida, ni renegar la suor que ens regalima ara. Senzillament agafa la ploma i escriu un renec i una gran exclamació. Serà senyal que estaràs dibuixant amb lletres el que capten les teves retines electritzades. La bombeta serà la teva obra i nosaltres llegirem acompanyats d'ella. Només cal triar el sofà o el silló. Una forta abraçada Frank.
Aleix
-
El rovell de la teva ànima[Ofensiu]aurora marco arbonés | 04-07-2012 | Valoració: 10
Sons, imatges i cançons que xiuxiuegen a l'orella mots d'ànim, d'esperança, de força. El camí és llarg, feixuc, de vegades no sabem on anem i les inclemències de la vida ens fan trontollar. Tenim por, estem desorientats, però sempre hi ha alguna cosa que ens fa aixecar i lluitar per la vida. Suposo que és l'instint de supervivència, sempre present en nosaltres.
Un magnífic poema, franz. -
El llarg camí.[Ofensiu]Carles Ferran | 25-06-2012
Rememorant Pau Riba, es fa llarg esperar. El camí és feixuc, i de vegades el llast que portem ens alenteix el pas i ens fa dubtar. Cal aleshores la voluntat, el record de perquè estem aquí, per seguir amb l’esperança. El que importa és el viatge, l’esforç, l’exemple.
Esperem que ens dugui a l’alba.
-
No![Ofensiu]Unaquimera | 20-06-2012
No reneguis mai del somni!
Ell et sosté, com a mi el meu i a cadascú el que somia amb els ulls oberts, o et guia quan no hi ha mapa a l’abast ni prou claror per llegir les seves línies.
No et rendeixis ara, ni demà, ni l’altre!
Cal viure’ls amb desig, amb ganes, amb poesia.
No t’oblidis, per cert, de dir-m’ho a mi i de dir als altres que no ho hem de fer, qualsevol dia d'aquests.
T’envio una abraçada, feta a ple sol de llum clara,
Unaquimera
-
Et clourà els ulls[Ofensiu]allan lee | 14-06-2012
potser a destralades
aquest rovell gebrat,
o la llum serà
tan neta, tan incomparablement
bella, blanca,
desitjada, enmig
del desert sec,
i el seu vent de paUra,
que tot oasis trobat,
serà, al record,
un pessic d'espurna:
res pot comparar-se, res,
al país que t'acull ara.
Estimat Franz, la teva poesia té un sabor inigualable. Una abraçada
a
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168257 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com