Benzina, sang i la conseqüència de no ser tu.

A la mà dreta una pistola, a l'esquerra una mistera que mai perd el foc, sota les soles de les votes un basal de benzina.
Pense, analitze, que he fet?Que li he fet per què haja estat arraconada a un cantó i s'endureixi a base d'esmicolar la closca culturista d'una ampolla d'alcohol.

Què he fet?L''he enganyada, per misógin, per creure que un "home" el que ha de fer es anar d eflor en flor, per traïr un cor tan pur com el d'ella, psicopata arrendataria de llàgrimes.

Ella, m'estimava pel que ella pensava que jo era, i no soc, l'he enganyada, li he fallat, i ara veig clar que es el que vull.
A ella, cap esser m'ha obert mai els ulls, però ella amb la seva dolçor i l'indrogable passió que havia engendrat, m'ha dit entre terra i fusta, que ara em separen d'ella, que la meva estimada confiava en mi, i jo no ho vaig saber vore.

Ara entendràs el per què d'aquets elements a les meves mans.Vaig a cremar a l'autorretrat, paladí de morts de dones innocents,que he sigut, però, abans de tot això, jo he d'acabar on ho he de fer, al mateix lloc on la vaig coneixer.

Un suorós tret al cap, caiguda olímpica, amb la torxa de cloenda a la mà, de les olimpiades masclsites que havia parit des nascut.

La microscópica flama de la mistera atleta estabelix el matrimoni etern amb la benzina sota el cos de l'antic jo, que la seva última feïa ha estat pintor de gas-oil.

Em creme.

Ara, un cop cremat, m'alçaré tal i com soc, i com hauria d'aver estat, no m'amague ja, vaig a estar en tu amor meu.
Camine cap a a tu, vaig a buscar-te a la teva cambra, et truare i ens tornarem a besar, aquesta volta soc açí.

Per la societat, ara soc el suïcidi d'un adolescent per un desamor que no podia suportar, que ha fet que em cremara viu, previ tret al front.

Per nosaltres, continuar el nostre amor i jo, siguent el que he sigut sempre, sense cuirasa.

Només tu i jo.