Benvinguts a la república de casa meva.

Un relat de: bressol

Diumenge. No pot més : la taula de l´ordinador ha dit prou... ara hauré
d'escriure amb el teclat als genolls i el monitor a terra.
Dilluns. Avui no treballo : me'n vaig a l' IKEA a buscar una solució pel
problema d´esquena, segur que trobo una solució que serà barata, fàcil de
muntar i dur a casa, així també aprofitaré millor l'espai del despatxet. La
Sandra decideix acompanyar-me.
Agafem al cotxe i ... a la aventura de la compra per impuls!.
Primer aparquem, uffff.. quina entrada de pàrking!... una mica més i tenim
que afegir pintura pel cotxe a la llista de la compra... ( quina mida tenen
els automòbils a Suècia ?).

A l'arribar, com és tradicional, agafem un bloc per apuntar el que volem i
on està situat, un dels famosos llapis, una bossa gegant de color groc i un
metro de paper!!!. Que dius , per poca cosa servirà com tinguem de mesurar
una cuina: com no enganxem uns quants amb cinta adhesiva..., mira que és
complicat medi amb aquests aparells, renoi!.
Ara ve el dilema , no ens han donat un GPS per poder orientar-nos dins la
botiga
(no són tan moderns?) ... Bé, seguirem les fletxes de terra com borregos
que, en definitiva, és el que fem tots.
Anem passant secció rere secció , sort que només veníem a comprar la taula
pel pc...

- Mira quines cortines! , ens quedarien molt bé al racó de la
finestra... Aquests gots estan molt bé de preu, encara que sigui només per
les visites... Espera amor , que compraré unes espelmes per acompanyar un
sopar romàntic. Encara queden bombetes de recanvi a casa ?. Mira !!!! genial
! un paraigüer plegable per paraigües plegables... Carinyo, no seria hora
que endrecessis els teus CD´s ? fixa't quina cosa més guay...
Ohhhhhhhhhhhhh, has vist quina habitació més bonica pels nens?, és una
meravella, hi cap de tot.
- PROU !!! Amor, aquí no hi caben els nens ni
encongint-los amb aigua calenta , ni que fossin barrufets dormint entre
tants bolets...
Al final acabem agafant quatre coses , arribem a la secció d´autoservei.
Qualsevol diria : si aquí tothom agafa el que vol i ho posa a la bossa...
Passadís 15 secció 33 , buida, la taula no hi és; per sort a sobre hi ha un
palet embalat ple de les taules que volem, deuen haver 7 o 8.
Vaig a parlar amb un noi que està al punt d´informació - pots comptar... - .

- Perdona, volíem la taula Kaukikkuktrurrdtsd del passadís 15
secció 33 però el prestatge és buit.
- Sí, veurà... és que està esgotada.
- Perdó, no voldria ser rar però a sobre mateix del prestatge té un
palet ple , amb 7 o 8 taules del model ... Kaukikkuktrurrdtsd....
- Sí , pot ser però no podem baixar-lo, haurà de tornar un altre
dia.
- Però si el palet té 7 o 8 unitats , sap a quin hora hauré de
matinar per poder aconseguir una ?
Que pensant millor , que la posin empaquetada de regal amb els llacets rosa
que hi ha a la secció de cortines i unes plantes de plàstic perquè ho compri
un altre.

Ens dirigim a la caixa per pagar. Hi ha una cua de nassos. Desprès de dues
hores fent el tonto m'adono de que tothom deu fer festa els dilluns perquè
les caixes estan plenes .Finalment aconseguim posar les coses a la cinta i
deixem la bossa gegant de color groc a una cistella.
- sÓn XXX €, pot pagar amb targeta si ho desitja.
- Tingui . Em pot donar unes bosses per posar les compres?.
- Per suposat. Tingui. Són 30 cèntims
- Perdona ? , ah que les cobreu! - no em queda més remei que pagar
per les bosses de paper.
- Sí són a 10 cèntims cadascuna, és per millorar el medi ambient i
per ajudar amb la seva conservació.
Que dic jo... ara mateix pensava... que seria el medi ambient on viu el
gerent de la botiga suposo ?. Una espècie en perill d´extinció.

Sortim de la botiga i després de l'odissea per sortir de l'aparcament,
arribem a casa.
I ara us deixo, perquè l'experiència de comprar en aquest tipus de botiga és
estressant i jo encara haig de posar les cortines al racó de la finestra,
col·locar els gots al bufet, muntar el paraigüer plegable ,ordenar el meus
CD´s i després preparar un sopar amb espelmes, que si la dona es posa
contenta potser farem un altre nen per poder-li comprar l´habitació del
bolets gegants.

A reveure.

Comentaris

  • Clar de lluna | 15-02-2008

    ...i és que Ikea és el què no hi ha! Ho has descrit exactament com és! Jo hi vaig poc, però el primer cop que hi vaig anar em va passar això que expliques, la única diferència és que després de fer una hora de cua varem arribar a la conclusió que no necessitàvem el què havíem comprat i deixàrem el carro estressats i sortirem per la porta gran!

    Molt divertit!

    Apa, fins aviat!

  • Kin Neguit ![Ofensiu]
    RATUIX | 09-07-2007 | Valoració: 10

    El que passa quan un visita IKEA és digne d'estudi, segur.
    Primer t'ho quedaries tot, t'hi quedaries a viure, voldries ser suec; I al cap de les hores (perquè sempre són hores) cridaries perquè algú et digués com tornar a sortir, però JA!
    Ho has escrit de manera molt "diver", és molt lleuger de llegir malgrat el format.

  • Vaja,[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-01-2007 | Valoració: 10

    quina llàstima! Quina llàstima com han quedat les línies, tallades, escapçades! No impedeixen, per sort, la lectura d'un relat ben divertit!
    El to irònic és constant, sense arribar a extrems ridículs, però, de tal manera que es pot qualificar de sàtira sense esperpent.
    Hi ha algun toc surrealista en apariència: dic aparentment perquè qui s'ha mogut per aquests àmbits, sap que encara t'has quedat curt i tot... L'has classificat com Humor, però també ho hauríes pogut marcar com Social i Crítica, em sembla.

    Bona prosa! Neta, clara i eficaç. Les frases estan construïdes correctament. En alguns moments, la barreja de narració amb reflexió interna i diàleg crea una confusió humorística.

    En conjunt, un relat que m'ha agradat molt: enhorabona!

    Per celebrar que t'he descobert com autor, t'envio una abraçada embolicada per a regal, amb llaç i tot,
    Unaquimera

    Abans d'acabar el comentari, per si et fa servei de cara a un altre text, et recordo que darrere els signes d'admiració i d'interrogació, no cal posar el punt ni la coma ( renoi!. compres?. Perdona ? , suposo ?. ); és un d'aquells tics que tenim... Fins aviat!

  • Un de nou! "Alapaedió", xicon![Ofensiu]
    rnbonet | 17-01-2007

    Em sembla adequat el to general del relat, així com el tema i l'ambientació, amb eixe deix d'ironia i humor mesclats. Encantador el final! (Encara que et trobaràs alguna 'fèmina' que et diga que és un "atemptat masclista" -hi ha de tot en aquest W!-.
    La compossició de frases en renglons que no s'acaben no la trobe correcta. No saps si enfrontar-te a una història en prosa o en vers lliure. Bo, caminant i fent, s'arriba a més.
    (I no és cap retret. Darrerament em recriminen la meua manca de tacte. Sóc brusc, ja ho sé; però intente ser sincer).
    Fins una altra. Salut i rebolica!

  • Hola![Ofensiu]
    angie | 16-01-2007

    Després de les nostres primeres converses al fòrumnit, he vingut a visitar-te...
    El títol ja promet, jeje... i tret dels problemes amb el tractament de textos i algunes faltes que hauries de revisar abans de penjar, m'he trobat amb un relat divertit, dels que m'agraden, amb una ironia i una crítica sana que dóna un toc d'elegància al contingut. Has tingut una boníssima pensada en escriure sobre quelcom tan conegut per tots`. Això sí que és un relat social!.
    No abandonis, tens imaginació... molta!
    Benvingut a aquesta gran família que profetitzo que també serà la teva.
    Petons casts, jejeje

    angie

  • Elegant república!! M'agrada el relat!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 07-12-2006 | Valoració: 10

    Positiu: És un relat molt bo i amb molta imaginació. Ja era hora que algú agafés aquesta idea.

    Crític: Els espais entre línies t'han quedat lletjos, cuida aquest detall sisplau.

    Resum: M'encanta, hauries de perfeccionar la idea. Salut!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: