la calaixera encesa

No semblo jo, sé que estic esperant alguna cosa però no sé ben bé què. Escolto uns sorolls estranys, fa estona que no en puc moure, crec que ja m´estic encarcarant d´estar sense remenar pel meu voltant, l´aire està enrarit, fa olor a resclosit: tindran les finestres tancades?.
Em sento coix, sol, trobo a faltar a la Maria, com si em manqués la crossa que m´ajuda a estar dempeus. Potser m´ha fotut el salt ...no seria cap sorpresa ,la veritat últimament amb aquestes malaïdes punxades que em feia el cap i l´estrany dolor al pit .Fa dies que només l´escolto plorar, no he estat gaire per ella.
A la feina deuen estar emprenyats , crec que fa dos dies que no hi vaig, però bé ,al gerent tant li fot ,com si estigués mort ,mai em fa cas. Sento una veu estranya , molt melodiosa:
està parlant de mi .
Collons! , si parla bé i tot , és una cosa que mira... em fa gràcia , m´agrada sentir com els altres parlant de mi, com si fos un voayeur, espiant a la foscor , encara que és molt rar , tot són lloances , no sabia que era tan bo .
Em moc , què passa ? , uf ,quina escalfor !. Estic suant, això es posa magre , cada vegada fa més calor, , em cremo...

Caram, estic fet pols, no sé que ha passat però ara estic més apretat , fa mes fresqueta, són les parets d´aquesta estança, són metàl·liques ?

- Pare, reb l´ànima d´en Joan, mort cristianament, en companyia de la família , enterrem l´urna amb les seves despulles perquè reposin en pau. Amén.