la calaixera encesa

Un relat de: bressol

No semblo jo, sé que estic esperant alguna cosa però no sé ben bé què. Escolto uns sorolls estranys, fa estona que no en puc moure, crec que ja m´estic encarcarant d´estar sense remenar pel meu voltant, l´aire està enrarit, fa olor a resclosit: tindran les finestres tancades?.
Em sento coix, sol, trobo a faltar a la Maria, com si em manqués la crossa que m´ajuda a estar dempeus. Potser m´ha fotut el salt ...no seria cap sorpresa ,la veritat últimament amb aquestes malaïdes punxades que em feia el cap i l´estrany dolor al pit .Fa dies que només l´escolto plorar, no he estat gaire per ella.
A la feina deuen estar emprenyats , crec que fa dos dies que no hi vaig, però bé ,al gerent tant li fot ,com si estigués mort ,mai em fa cas. Sento una veu estranya , molt melodiosa:
està parlant de mi .
Collons! , si parla bé i tot , és una cosa que mira... em fa gràcia , m´agrada sentir com els altres parlant de mi, com si fos un voayeur, espiant a la foscor , encara que és molt rar , tot són lloances , no sabia que era tan bo .
Em moc , què passa ? , uf ,quina escalfor !. Estic suant, això es posa magre , cada vegada fa més calor, , em cremo...

Caram, estic fet pols, no sé que ha passat però ara estic més apretat , fa mes fresqueta, són les parets d´aquesta estança, són metàl·liques ?

- Pare, reb l´ànima d´en Joan, mort cristianament, en companyia de la família , enterrem l´urna amb les seves despulles perquè reposin en pau. Amén.


Comentaris

  • molt a dir...[Ofensiu]
    perunforat | 09-07-2007

    L'he llegit un cop, quan he arribar al final l'he tornat a rellegir. Amb gràcia, una lectura fresqueta...Algunes vegades he imaginat què dirien de mi si algun dia no hi fos, segur que tos ho hem pensat alguna vegada. Però és trist pensar-ho per tots els que deixaríem, per tota la gent que t'estima i abandonaries...M'indigna saber que la mort és un fet tan catastròfic, i jo sóc la primera de patir-ho així. Però si ens haguéssin educat per respectar la mort, tenir-la com l'últim pas de la vida, com el què és..l'últim trajecte. Ja és tard, la majoria la vivim com una desgràcia.
    La lectura té molt a dir, a pensar i reflexionar.
    M'ha agradat!
    (tallo el rollo que si no...)
    Encantada!

  • ANEROL | 09-07-2007 | Valoració: 9

    ha estat bé, ni massa curt ni massa llarg

  • Bona idea[Ofensiu]
    Jordi Droguet Xirau | 30-05-2007

    M' ha agradat el teu relat. Vaig a llegir-ne algun més dels teus - és el primer cop que et llegeixo-.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: