Maleïda sort: el pitjor és guanyar.

Un relat de: bressol

La vida dóna moltes voltes però algunes són completa i inconscientment donades.
Aixecar-se, anar a la feina, prendre el cafè abans d'entrar a treballar, tirar el canvi a la maquineta... tot això és el que, qui més qui menys ha fet sense adonar-se del perill inevitable que comporta.
Primer tirem la tornada de l' esmorzar, què són uns cèntims d'euro?. Després un dia et toca un premi, mira quina sort he tingut!. Tot comença així fins que et prens la infusió perquè et donin monedes per poder jugar. Et converteixes en una mena de robot que només sap demanar. Menteixes a la dona, a la família, als companys, als amics, busques calés sota les pedres. Et gastes el teu i el dels altres. Et crees una subrutina al cervell que bloqueja el sistema operatiu i tota memòria residual queda anul·lada .
Aquelles cireres , aquelles campanes , aquells sets de colors girant davant teu, buscant la combinació exacta, i una vegada surt, et sents assetjat per la culpa, però segueixes intentant recuperar el que has gastat, sabent que la festa et sortirà encara més costosa .
Arriba un dia que ja no ets tu. Ja no ets la persona que eres, et tornes irritable, nerviós, res et fa estar bé, només les estones que passes a soles amb l'amiga de la musiqueta enganxosa.
Després de mesos de teràpia, parlar i parlar amb gent amb el mateix problema que tu, i medicant-te per l'ansietat , descobreixes que estàs malalt, que necessites ajuda, però a vegades ja és massa tard, ja has perdut amics, companys ...

Ara no prenc cafè als bars si no vaig acompanyat. Fujo dels locals recreatius. Sóc més feliç. Fa molt que no jugo, encara que sempre tindré alguna cosa a dintre meu que em dirà ... ets un jugador!, no hi tornis! , la vida es més que una CIRSA.... molt més .


Comentaris

  • Ben trobat el títol[Ofensiu]
    witch-vic | 17-08-2007

    completament acertat i conductista: sense premi, no hi ha aprenentatge.

    Jo també sóc curta comentant!

    Una abraçada

  • molt interessant[Ofensiu]
    ANEROL | 03-08-2007 | Valoració: 10

    un tema punyent, relatat de manera sencilla, clara i sincera.