Bella dorment en la morgue

Un relat de: camarassa

La sang es fa fang dins les venes
i la calor ja no emana de la pell
Qué faria per retornar-te a la vida?
Quan estic trist sempre et necessito a la vora
i ara estic trist,
l'estómac se m'ha fet un pou humit
on ressonen les penes del món
I no ploro perquè de res serviria

Sento llàstima més de mi, que de tu
ja res significa i la teva absència
encara inassumida,
l'omple l'amargor i la fel.
Tothom diu: has de ser fort,
ets jove i et referàs amb algú altre
ells no saben
que te m'has endut
i el que queda és només
l'espectre del que vaig ser.

En el funeral, tu eres la més maca
duies aquell vestit de la boda de ta germana
el rosa pàl.lid.
Jo els he insistit que et possessin
la diadema
semblaves la bella dorment

T'escric des del tren, m'exilo
dels nostres espais, faig com tu
i porto amb mi les fotos de les darreres
vacances, el vídeo porno que vam gravar
i un feix del teu pél púbic.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de camarassa

camarassa

60 Relats

62 Comentaris

53338 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.