Cercador
Bella dorment en la morgue
Un relat de: camarassaLa sang es fa fang dins les venes
i la calor ja no emana de la pell
Qué faria per retornar-te a la vida?
Quan estic trist sempre et necessito a la vora
i ara estic trist,
l'estómac se m'ha fet un pou humit
on ressonen les penes del món
I no ploro perquè de res serviria
Sento llàstima més de mi, que de tu
ja res significa i la teva absència
encara inassumida,
l'omple l'amargor i la fel.
Tothom diu: has de ser fort,
ets jove i et referàs amb algú altre
ells no saben
que te m'has endut
i el que queda és només
l'espectre del que vaig ser.
En el funeral, tu eres la més maca
duies aquell vestit de la boda de ta germana
el rosa pàl.lid.
Jo els he insistit que et possessin
la diadema
semblaves la bella dorment
T'escric des del tren, m'exilo
dels nostres espais, faig com tu
i porto amb mi les fotos de les darreres
vacances, el vídeo porno que vam gravar
i un feix del teu pél púbic.
l´Autor
60 Relats
62 Comentaris
53995 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.Últims relats de l'autor
- La mort vindrà i tindrà el teu cos
- La cosa più bella del mondo
- un condó a la sola de la sabata.
- Blanca i radiant
- L'home en flames
- la mireia volia un marit
- Ell, el semental
- El caos
- Ma mare volia Emilio Aragón com a marit
- Diazepam 5mg
- Tot el que li pots fer a un cos
- Nit
- la guerra
- El silenci
- La pudor estimada