Bateguen les muntanyes,son els nostres cors besant-se

Esta bategant el nostre llapis, platejat pel nostre univers vertiginósament melós de gelats orgànics d'orgasmes.

El foc de l'espelma s'atura velòçment, a un petge dels masatges llingüístics de les nostres boques, desfigurades
de penetracions de les teves mirades abraçades.

Al partge més vertiginós dels teus malucs desfaig les cintes acarondes massa cops pel dolor, faig brous amb ingrdient de xarxa endolçidora de les postures sospirades pels nostres porus, que aviat estaran satisfets.

Cride a la consciència carbònica llepada amb la teva llengua ensucrada en caramels que violen romànticament,
desfesme al llac del teu cor, d'oli odrenat en plaer i espurnes aquàtiques, tot nascut al teu ser.

Cauen les plomes de llampeig radiofónic tenbrós, hem de fer cossir els nostres cossos en cuadre d'espurnes del nostre goig orgasme, metal·licament protegits en posició d'abraçar-nos amb la promesa de llepar-nos violentament
enamorats.

Ens ho prometem, Àfrica i jo.