Bacus

Un relat de: T. Cargol

Els borratxos de Velázquez





Bacus



Bacus impostant mitologia

disfressa la pobresa en la mirada,

la primigènia pèrdua, plorada,

que es projecta en vapors de melangia.



Un somriure babau i automàtic

per un moment du flaire d'alegria

banal i passatgera, i somnia

que és feliç, amb moviment erràtic,



l'il·lús indigent brandant sa copa:

només brillen els déus, de port estàtic!

El dia el taparà amb aspra estopa!



Rodolen per terra gerros lluents,

corona de llorer majestàtic,

Bacus, al grup de beverris presents,...



Comentaris

  • Una bona ...[Ofensiu]
    rnbonet | 27-11-2008

    ...compossició, xicon, amb l'estructura del sonet. Perquè això em sembla. Visquen els endecasÍl·labs!!! (I els 'deca', per si es 'cabretja' el paisà A.Marc)
    Descripció de personatges i d'ambient molt ben lograda.
    A que tu i jo ens dediquem, d'ara endavant, als 'renglons curts'?

  • Dyonisos/Bacus[Ofensiu]
    F. Arnau | 20-11-2008 | Valoració: 10

    Em va agradar molt el teu poema sobre el quadre de Velázquez del Repte Poètic, que tu convertires en Sonet. La veritat és que en una primera ullada m'havia semblat un sonet, malgrat faltar-li el darrer tercet.
    M'agrada del teu poema com descriu els gestos dels personatges del quadre, i tan sols volia comentar-te, encara que em sembla que la Sílvia ja t'ha dit alguna cosa, que la imatge es pot ajustar a la pàgina, per a que no surta massa gran de tamany.
    Una abraçada!
    ... I endavant!

    FRANCESC

    PS Et deixe un enllaç on pots veure com es fan totes eixes coses:
    LLENGUATGE HTML