Avui m'he donat la volta, i m'he trobat amb els teus ulls, durant un segon ens em clavat la mirada, tot s'ha aturat, ràpidament em apartat la vista...sabem les regles... ens em d'oblidar.

Eis! et fare un comentari breu perque no tinc mes temps! T'he trobat arran d'un comentari que em vas fer i m'he dit... anem aviam que fa aquesta noia! I res nomes dir que el teu relat el podria haver escrit perfectament jo, perque vaig viure una historia quasi identica a la teva!
Ens llegim!
Petons salats d'ona!

PS: perdona les faltes pero en aquest teclats no existeixen els accents! :S

Disculpes, gracies per avisarme de les faltes de nou però es que no se com ho puc cambiar...
Merci

Fredia m'ha llegit el pensament. De tota manera afegiré un
Salut, i endavant!

M0ha encantat de veritat a sigut molt bo! yo també he passat per això...bueno adéu petons!! Tastimu!

conec el sentiment... veure que estàs amb algú que estimes i que tots diguen que 'és la parella que mai podrà ser'. la gent deuria callar la boca i no clavar-se on no li manen... ho contes meravellosament

Gràcies per avisar-me ! No m'havia adonat de les faltes , que mal... T-T Perdò!

Primer sempre allò que és negatiu. Has triat un títol llarg i això no és ni bo ni dolent sempre i quan estigui escrit sense faltes d'ortografia. I t'has deixat les h del verb haver: hem clavat; hem apartat, hem oblidat. Això fa una mica de mal a la vista, sobretot si és en un títol. Ara bé el que és positiu. El poema està molt ben construït, les idees estan ben expressades i té ritme. T'he trobat arran d'un comentari que has fet a un relat i m'ha semblat que tens criteri. A escriure, se'n pot aprendre, però per expressar allò que se sent cal tenir un do. Tu el tens.

els bons records del passat per a poder gaudir profundament el teu present.

D'esquitllada m'he sentt identifiada, felicitats!

clariana

Està bé, ho confeso: m'has enxampat llegint-te... i m'ha agradat molt el teu relat!

Bon tema, ben plantejat, mantens un to lleuger però amb matisos de profunditat, paraules clares però definitivament contundents!

Crec que has encertat el contrast entre apariències diferents i sentiments que s'han trobat en mig del dia a dia... fins que han acabat formant part d'un "quelcom" que ara s'ha trencat, al menys aparentment.

Ben fet!

Estic encantada d'haver-te descobert! Hauré de tornar per aquí un altre dia a llegir més coses teves, però ara mateix t'envio una abraçada per celebrar aquesta coincidència,
Unaquimera

La nena intel·ligent no pot sortir amb el gamberro... Perquè? No són persones, no s'estimen? No està ben vist.
Jo també se les regles...ens hem d'oblidar, però m'és igual. Jo estimo a un noi i ell m'estima a mi, i no podem ser res perquè els meus pares no em deixen sortir amb cap noi. Solució: sortim d'amagat. No poden apagar-me els sentiments per moltes normes que em tirin a sobre. No està ben vist? doncs fem que no ho vegin. No se, aquesta és la meva història. xD me n'he anat de tema, ja ho se. Vinga, un ptó:

b#NaT#b