I... penso que, es el que té. Enamorar-se de personatges de tinta

Un relat de: Ledesma Luna

Recel, et miro amb els ulls clucs
Sé que t'amagues darrere algú
Tot ha cambiat des de aquell moment
Les teves paraules són diferents

Recel, et miro amb els ulls clucs
Ja no ets el d'abans,
A qui mirava amb ulls robats
I qui desitjava que em robés, un petó, un bes,
i el guardés com dels seus béns
sens dubte el més preciat

...el noi de la faç del color del pergamí
I els ulls dels de la tinta,
Llavis sang, del color del vi
Faccions anguloses com les lletres de la Xina

I ara dubto, ets tu?
Tinc el cor confús!
Descrius, narres, de forma pausada
Históries, llegendes, novel.les, rondalles
De la mateixa manera que ho has fet sempre
Però la teva veu ha cambiat,
Sens dubte no ets el d'abans

I... penso que, és el que té.
Enamorar-se de personatges de tinta
De gent que fora el paper imprés
No viu ni respira, no sent.

Comentaris

  • T'entenc.[Ofensiu]
    diesi | 14-10-2006 | Valoració: 9

    A mi m'ha passat bastants cops. Si has llegit "Rebeldes" de Susan E. Hinton m'entendràs...

    1 ptó:

    b#NaT#b

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: