Farta

...mil gràcies!

Deixa que les llàgrimes llisquin per galtes ardents,
Deixa que els crits omplin l'aire amb ressò...
Que les histories d'amor tinguin el seu final,
Que la passió desbordi la teva imaginació...

Recorda aquells llavis de poma,
Que amb tanta ànsia vas estimar...
Recorda el seu dolç aroma,
Mes endavant et servira...

Quan tu mateixa escolliràs,
Que es el que de veritat vols sentir...
Quan ja ningú t'obligara,
Quan tu podràs decidir...

Farta d'estar farta d'estar enamorada,
No voldria sentir-me així,com tu...
No vulguis aturat-he encara.
Un dia trobaràs algú...

Amb els ulls de colors màgics,
Que protegira el teu esguard...
Que de llum omplira la teva vida,
I no tindràs mai mes por d'estimar...

espero que t'agradi...
noia prima, d'ulls i cabells castanys
rinxols encrespats i ulls ametllats...

i somriure encisador també...
(el tal Pere n'esta segur...)

Una forta abraçada...

t'acabo de conèixer per el comentari que m'has deixat... llegeixo que nomes tens 13 anys? es colpidor el que escrius... de debò que em quedo bocabadat. Si jo alguna vegada tornes a ser petit, de gran voldria ser com tu... i escriure així... perquè , escrius molt be i es el cor qui t'ho dicta...qui no s'ha sentit així alguna vegada?
Et puc assegurar, que malgrat tot, això acaba passant, el temps s'encarrega de tot i ho fa per a nosaltres.
Gracies per el teu comentari, que m'ha empés a seguir escrivint coses per qui les vulgui llegir. El pagament, ha estat magnific... un somriure... m'ha agradat molt d'haver-te alegrat el dia... i si creus que puc fer quelcom mes per aconseguir un premi com aquest, nomes m'ho has de dir... alguna cosa s'hem acudira...
Una abraçada ben forta

és com un sisè sentit que anul-la els altres... com una quarta dimensió... com un estat inestable, quasi irreal, mitificat, tocant l'impossible... De vegades tot es veu horrible i altres tot superpositiu...
Quan l'enamorament és unilateral, és una escandalosa putada... però... de sobte tot canvia, s'obre una altra porta, arriba una nova llum, un rostre nou i... esperança!
Ets una explossió de sentiments i paraules!
Una abraçada

Uns farts d'absència i d'altres farts d'abundància..És curiosa la capacitat de l'ésser humà per sentir-se fart en qualsevol situació. Que estàs enamorada?^_^
Per cert, merci per comentar-me els meus relats. Avui que he tingut temps n'he pogut llegir algun dels teus; estan molt bé. I només tens 13 anys? De debó que estic impressionat, pots arribar molt lluny..
Endevant i no deixis mai d'escriure!

eps! he de reconèixer que m'has alegrat l dia! sip, ho has ben fet! com has arribat al meu relat? si només n'he penjat dos aquí, al web! be, sigui com sigui estic contenta pk he descobert una altra relataire, que tot i ser molt jove, que val la pena seguir! m'he llegit uns quants dels teus relats i la veritat és q m'han encantat! ho dius tot amb molta frescor i vitalitat!
Aquest poema s'assembla moltisim a els primers que vaig escriure, jo tmb acostumo a tenir penjada l'etiqueta de "bona nena" (tot i que no és del tot aixins...) i em vaig enamorar d'un dels "gamberros" de la meva classe... a qui no li ha passat?
B... cuidat molt! somriures de maduixa x tu!

Ona33

Per què ens hem d'enamorar tant? Mai n'aprenem, per molt mal que ens facin, sempre tornem a caure. Molt bonic ;)

b#NaT#b

Quines coincidencies! He vingut a parar aqui i m'has donat una bona sorpresa... si mires la meva biografia, ja veuras que vull dir... si mires els meus relats, tinc un que es diu Estic farta!
Em faras una visita? Quina alegria em donaries!
M'ha encantat el teu poema, perque esta ben escrit i perque em sento comoda amb ell, com si l'hagues escrit jo mateixa... ho fas molt bé!

Una llepadeta per a tu,
de Xocolatina