Redacció per el cole... Mitja pàgina. Tema: un do que desitjarieu tenir. La nota més alta de la classe tindrà un punt positiu que pujarà la mitjana

Un relat de: Ledesma Luna

Només havia de deixar-me portar…

Vaig obrir els ulls de cop, la meva mirada es dirigí automàticament al palmell de la meva mà, allí estava: una estrella de dotze puntes que media gairebé un pam, amb inscripcions gravades en or en un idioma que durant el període que havia estat dins el llibre no havia aconseguit perfeccionar però que més o menys entenia, i en el centre, una inscripció que camviava de color segons el to de llum: El amuleto de Samarkanda (l'amulet de Samarkanda), vaig mirar la tapa del llibre que encara atresorava a les mans, i recordà el primer dia que vaig descobrir que tenia aquell do, el poder d'entrar en els llibres, de viure les histories a la vegada que o feien els personatges, de ser present en qualsevol moment de la historia de la humanitat, de poder observar amb els meus propis ulls un unicorn cabalgant, un drac escopint boles enormes de foc o una civilització de sirenes, poder sobrevolar ciutats i pobles encantats a lloms de cavalls blancs amb ales descomunals, aprendre a parlar l'idioma dels maies, apendre a elaborar les pocions i els encanteris que formulava Merlí, seure al costat de Zeus i obsevar l'evolució dels humans… Tot va començar en aquella feixuga i avorrida classe de geografia en la que…


Comentaris

  • Aquí em sento jo identificat...[Ofensiu]
    Laiesken | 29-11-2006 | Valoració: 8

    Tot i que les meves classes de geografia m'agraden més xD. Sóc d'aquells esbojarrats amb imaginació i capacitat d'agafar un vol lunar-galactic-fantàstic a una classe de teoria de lite castellana i per uns moments no estar en aquest món de les ombres, com diria Plató. De totes maneres, és quan ets més petit és quan t'en vas a altres mons i alliberes princeses al mig de les classes de mates, a la meva edat quan em passa una cosa així acostumo a pensar en coses més terrenals com per exemple com pintaré un warhammer que m'he comprat fa poc, què faré a una partida de un joc d'ordinador, o, simplement, què faré les vacances. Que per cert, aquestes vacances d'estiu se m'auguren com les millors "ab urbe condita"...

    Sir Darkest, Adrià

    PD: Merci pel comentari. ;)

  • imagina que alguna cosa queda.[Ofensiu]
    marco3434 | 28-10-2006 | Valoració: 9

    Gràcies pel teu comentari al relat "la inmortal", és un relat per persones escollides i tu has estat una de les escollides. Per ara sols l'he deixat llegir a onze persones.

    Bé més aviat sols l'han volgut llegir onze persones però per a mi es el mateix.

    T'he llegit aquest relat i m'ha agradat molt com has deixat volar la imaginació. Prova a deixarla aturar en algún lloc d'aquestos que parles i segur que ens dones una sorpresa en forma de bon relat.

    Hi han dos formes de escriure, el que pensa abans d'escriure i els que com jo escriuen i llavors pensen. no et deixis influir i tria la teva manera d'expresarte, la que sigui més adient a tu mateixa. Jo no faig relats massa bons però els disfruto molt fent-los.

    Molta sort i no deixis d'escriure.

  • Imaginació[Ofensiu]

    Imaginació i capacitat per evocar no te'n falten.
    Ara cal perseverar, ordir històries cada cop més complexes, però que el lector gairebé no s'adoni de l'esforça que ha estat necessari.
    A la biografia hi dius una cosa que també jo la crec: cal no posar-se al teclat sense tenir una idea clara del que vols escriure -i per a mi és important- i sobre la conclusió del conte.
    Trobar quin és el camí més adequat, és una qüestió que cada escriptor ha de resoldre, si sintetitzar idees en pocs mots, si crear escenaris complexos i coherents on les històries s'allarguen si donar la màxima importància als personatges o al desenvolupament. Tens tota una vida per fer proves…

  • tens un do en la mà:[Ofensiu]
    Capdelin | 27-07-2006

    sí, sí, ja sé: travesses els llibres, no tens límits de temps, t'encarnes en qualsevol pàgina de la història convertint-te en protagonista, i cavalques cavalls i nedes amb sirenes...
    No: refereixo a un altre do: agafes paraules, les maquilles i perfumes, els dónes el teu alè, les situes, les mimes, els hi poses ales d'imaginació i... amb elles, escrius, crees com si fossis un petit déu i... de les teves màgiques mans, ix un relat, parit per tu i que té els teus ulls i el teu cor.
    No abandonis aquest do i seràs mare... poètica, amb molts fills bells i encantadors.
    Petonets i una abraçada, ANNA!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: