Avui es dissabte

AVUI ES DISSABTE.

Es dissabte i em llevo amb una cançó de Joan Manel Serrat al cap "hoy puede ser un gran día, difícil de recuperar, aprovecharlo o que pase de largo depende en gran parte de ti..." i decideixo que aquest serà un bon dia. M'estiro sobre el meu nou, gran, flonjo i còmode sofà de menjador i em dedico a deixar volar els pensaments tot mirant el sostre. Però quina tranquil·litat.

Llavors comença el meu "via crucis" particular. Primera estació engegar el mòbil i visitar la meva amiga, la gran mentidera, la bàscula, la que sempre em diu que el meu pes no baixa i que jo se que ho fa només per fotre'm, que m'està enganyant. A vegades en aquests moments s'escolta un avís al mòbil, el cor se m'accelera, es ella, no se qui, però segur que es ella, qualsevol dona que conegui una mica i m'agradi mínimament ja em va bé, i llavors llegeixo allò de "Movistar le informa que...", collons es podrien posar els seus avisos al cul! Després la dutxa, jo sempre he estat més aviat home de secà, però la vida en societat obliga. Més tard toca rasurar la barba, a no, això si que no, aquesta mitja barbeta m'agrada, i a més a més sempre em tallo amb la fulla i acabo semblant un porc per Sant Martí, millor deixar-ho estar. Quarta estació vestir-se. I per fi arriben les estacions més preuades del dia, prendre un aromàtic cafè al bar i el llegir sense presses el diari.

Que bé, "El Periòdico" està lliure, l'agafo i busco les planes centrals. Primer cal llegir l'horòscop, el llegeixo "Discusiones con la pareja..." bé, val més passar pàgina. A continuació la tira còmica d'Altuna, la secció de l'Espinàs, les noticies a vol d'ocell, el problema d'escacs, els aniversaris del famosos, la cartellera d'espectacles, la programació de la tele,..en fi un repàs general

El dia ja ha començat fa estona i el més calent encara està a l'aigüera, no tinc cap més idea a desenvolupar, així que faré com sempre, improvisaré. El que passa es que les meves improvisacions són més aviat pobres de contingut.

Torno a casa i connecto Internet per mirar si tinc missatges en el correu electrònic, però aquest està tan mut con el tonto dels germans Marx.

Toca fer dissabte, aprofitaré la falta d'idees per endreçar una mica la casa.

Dinar, una passeig amb bicicleta pels voltants del poble, nova dutxa, llegir, escriure, la meva estoneta a Internet,..... Hi ha que veure la quantitat de coses que es poden arribar a fer quan un està tot sol un dissabte.

Després de tota una tarda de improvisacions salvatges i passions desenfrenades per fi arriba la nit del dissabte. I una nit de dissabte no es com qualsevol altre nit, no, es la nit de dissabte. Des de que John Travolta interpretés la famosa "Saturday Night Fever" tothom sap que la nit del dissabte es La Nit amb majúscules.

A les onze de la nit arribo a la discoteca situada a les afores de ciutat i, Ups, està tancada! Fa tants anys que no em moc per aquests ambients que semblo un troglodita passejant pel palau del Cèsar. Bé tindré que fer temps.

Torno, pago i entro. Mare de Deu quin temperi!. Miro al voltant, vaja que en són de jovenets i de jovenetes, volen aparentar més edat però son molt joves, ¿o potser sóc jo massa gran?. En qualsevol cas avui tampoc serà el meu dia. Bé, si més no una ginebra amb tònica si que caurà. Em situo en posició, una ma al got amb el braç aguantant la barra, que no sigui que ens caigui al damunt, i l'altre ma a la butxaca, i observo. Ja no es que em trobi fora d'ona es que fins i tot veient el que hi ha em fa mandra intentar qualsevol moviment. Qui fos dona per que et vinguin a buscar, clar que segons qui vingui millor ser home i estalviar-s'ho.

Bé el dissabte amb els seus alts i baixos s'ha acabat i no hi ha més cera que la que crema. Toca anar a dormir.

Em poso al llit i em queda clar que tinc que planificar amb més cura el que vull fer els caps de setmana, El pròxim me'l planifico, vaja si me'l planifico, per Deu que si!.