Autòpsia (secrets)

Un relat de: L'home sense nom

El forense entra amb pas ferm a la sala d'autòpsies. S'apropa al panell de portes metàl·liques que hi ha a la paret del fons i n'obre la inferior dreta. Estira d'una maneta i n'extrau la llitera de dins.

Ajagut al damunt, gèlid i immòbil, se li revela el cos, bellíssim, d'una noia d'uns vint-i-dos o vint-i-tres anys. La mort, recent, no li ha restat encara ni una espurna del seu esplendor. Una princesa de cabells daurats, que cauen, mansament, sobre les espatlles nues, i llavis molsuts, que semblen esperar, adormits, el bes d'amor que faci reviure la seva propietària.

Mentre la col·loca damunt la taula d'operacions, el forense no pot evitar admirar una darrera vegada la corba sinuosa dels seus pits; els suaus turons que formen les cuixes; la vall profunda en que s'ha convertit el ventre. Metòdicament, renta aquell cos que tantes vegades ha fet seu. Després, connecta la serra circular i, amb més delicadesa del que seria habitual, li obre el pit a la noia, malmetent de forma irreparable aquella bellesa ja condemnada. Aparta les costelles amb un separador i introdueix les mans a l'estèrnum, extraient-ne, un per un, els orgues principals.

La noia era l'amant del forense. Una amant exigent i capriciosa que li va xuclar el cor i l'hisenda i per qui estava disposat a engegar-ho tot. Però quan, ingènuament, la va avisar que els cales s'acabaven però que el seu amor seguia intacte ella se'l va treure del damunt amb una excusa matussera. Poc després la va veure del bracet d'un advocat d'èxit.

El forense coneixia una dotzena de maneres de simular una mort natural. Una dotzena de maneres que un professional de la seva categoria hauria acabat detectant després d'una anàlisi mitjanament minuciosa. Just com la que li havia demanat que fes el detectiu encarregat del cas, escamat de trobar un cadàver tan jove i saludable, rígid damunt el seu llit de llençols de seda.

El forense acaba el seu examen just quan arriba el policia.

-Què, doctor?
-Aquest cop anaves errat. Tenia una lesió indetectable al cor. Un cas de llibre.
-Mort natural?
-Del tot.
-Doncs cas arxivat. Bon cap de setmana!

El detectiu marxa amb la consciència tranquil·la del qui ha fet bé la feina.

El forense omple l'ordre d'incineració de la noia amb l'alleugeriment del criminal que quedarà impune... i el desconsol inabastable de l'amant rebutjat.


Comentaris

  • Jejejej[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 15-02-2007 | Valoració: 10

    Noi, la novel.la negra se't dona d'allò més bé, i com ssempre el teu relat té un a vena cinematogràfica molt gran, un pèl de CSI m'ha recordat al forense de CSI las Vegas, amb la cama coixa i enamorat d'una nena que pasa d'ell....

    Molt bo. Felicitats, i felicitats pel llibre. Un petó

  • follia[Ofensiu]
    Rogal Mar | 25-01-2007 | Valoració: 9

    no hi ha res com un bon boig, tinc que fer un relat parlant d'aquest tema, sempre m'ha fet cosa fer-ne però ja estic decidit.
    el teu relat breu m'ha obert els ulls, merci.

  • Secret amb impunitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-01-2007

    Un microrelat ferm com el pas del forense, personatge que obre aquesta història i que ho fa també en el darrer paràgraf: ella, entretant, tot i ser el motiu, és un cos inert, bell però mort, desitjat però fred, estimat damunt llençols de seda i ara ajagut sobre una freda taula d'operacions, assassinat però arxivat.

    I ell, l'amant rebutjat, l'home gairebé sense calés, l'enamorat desenganyat, ha comés el crim perfecte: cremarà les proves, quedarà impune davant la llei.
    Dues rastres queden: l'alleugeriment i el desconsol... i fas que em pregunti: un compensarà l'altre? Tindrà prou amb aquesta venjança sobre el cos, o necessitarà altres compensacions de la vida per l'ultratge patit?
    Em deixes amb ganes de saber més... la qual cosa no és cap defecte del relat, sinó un mèrit per fer aquest personatge real i intrigant!

    Una observació, per si et fa servei en una altra ocasió: en "La noia era l'amant del forense" jo hagués utilitzat un temps verbal més contundent, com "havia estat", perquè de fet és un passat absolutament conclòs.

    Pel demés, utilitzes un lèxic contundent i aconsegueixes un ritme narratiu àgil, ràpid però no accelerat. El petit diàleg inserit l'alleugera. La frase final encertada plenament!

    Un plaer llegir el teu text!

    Permet-te'm que t'enviï una abraçada ben detectable: gran, forta, llarga... amb l'esperança de què no sigui rebutjada,
    Unaquimera

    Abans d'acabar: respecte al meu Cavaller i la seva bogeria, segurament tens raó en la teva impressió sobre el final del relat; però, si em permets un suggeriment, llegeix quan tinguis un parell de minuts la Paràbola i potser aprofitaràs l'enllaç temàtic entre un i altre text. La bogeria és un tema que m'atrau especialment! Per cert, també l'he vist passar de puntetes pel mig del secret d'aquest forense teu...oi?


  • sense rastre[Ofensiu]
    qwark | 18-01-2007

    Deixa'm dir-te que tinc la impressió que en poc temps t'has convertit en un dels autors de culte del web. Com a mostra, els comentaris que em precedeixen, d'autors que considero molt interesants.

    El relat és molt bo, i ja t'ho han dit gairebé tot, així que em centraré en coses concretes.

    Negues la màxima del gènere, que diu que el crim perfecte no existeix. En canvi, queden alguns interrogants oberts: com sabia el forense que li encarregarien a ell l'autòpsia? La policia no ha investigat les relacions de la noia?

    També opino, com el Vicenç, que l'explicació de que era la seva amant és massa òbvia (ja ho havies dit abans), quasi provoca un trencament massa brusc en la narració. Bé, això és el que he pensat al principi. Després m'ha fet reflexionar, perquè molts cops el meu pecat és el contrari (deixo el lector sense acabar d'entendre la història). Com d'explícit ha de ser un relat? (cru, cuit, tallat, mastegat, triturat,...?)

    Seguiré atent les teves passes, sense nom.

  • Hola![Ofensiu]
    Carles Malet | 18-01-2007 | Valoració: 10

    En primer lloc, mercès pel teu comentari!

    Sovint, mitjançant els comentaris que rebem, anem fent noves coneixences per aquest mon mig virtual de RC.

    M'ha agradat moltíssim la història. I hi he detectat l'esforç per condensar una història negra que podria donar ben be per una dotzena de pàgines en lloc de les famoses 330 paraules del concurs. Potser, alliberat de l'esclavatge del microrelat, serà en un futur proper una bona història per continuar-la desenvolupant amb més detall.

    Una abraçada, i fins aviat,


    Carles

  • Molt ben portat![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 18-01-2007 | Valoració: 10

    La trama dóna per una novel·la, però la limitació és la que és i has sabut concentrar una molt bona història en molt poc espai. És una petita novel·la negra que enganxa des del principi: molt oportuna i enginyosament ben ubicada la descripció de la bellesa de la difunta. Només, si m'ho permets, et faré un parell d'observacions (sóc perepunyetes de mena, jo, i els detalls, de vegades, em criden més l'atenció que no pas els grans trets del poema o relat que hagi llegit).

    T'explico. He trobat algunes frases molt llargues que has fragmentat amb moltes comes. No és pas incorrecte, però a l'hora de llegir aquesta circumstància fa perdre agilitat i fluïdesa. A vegades val més frases més curtes i amb menys comes. Aquest, val a dir-ho, ha estat un dels grans problemes que he tingut durant molt de temps i que encara mig arrossego.

    L'altra observació és encara una fotesa més irrellevant que la que t'acabo de dir. Quan parles del cos, dius en un moment determinat "la propietària". No és pas incorrecte, però m'ha sobtat l'ús d'aquest substantiu (més apropiat per a descriure el vincle entre una persona i un objecte o animal, per entendre'ns). Potser reformulant la frase n'haguessis pogut prescindir. De totes maneres, és una mera insignificança.

    La resta m'ha agradat. Potser algú trobarà molt dràstic el moment en el qual dius: "la noia era la xicota del forense". Sobta, sí: és directe i en cap moment abans has donat peu a què el lector ho pogués imaginar o suposar. Però en canvi, dónes un èmfasi especial en un moment de la redacció (just al mig) en què, molt sovint, la trama del relat perd força. Amb això, per tant, revifes de cop l'atenció del lector.

    Gràcies de nou pels teus comentaris i, altra volta, molta sort!!!

    Salut i lletres,

    V.

  • Bona i original...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-01-2007

    ...història d'assassinat, utilitzant un llenguatge molt correcte. Això sí, molt condensada per encabir-la en els 330 mots ditxosos (si, com intentes, apareix en paper). Em sembla que té possibilitat de ser triada.
    En aquest darrer cas, posa-li el que manca a la paraula 'cales'.
    Salut i rebolica, xicon!

  • Ja pots veure...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-01-2007 | Valoració: 10

    ...en el teu relat que el crim perfecte existeix. Però que no es farà per amor. Encara que això suposi que una part del teu cor mori amb ella.
    Està molt bé el teu relat.


    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de L'home sense nom

L'home sense nom

6 Relats

46 Comentaris

11104 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si no tinc nom... com puc tenir historia?