Atzur inesperat

llegir-te, gypsy. Fa uns dies que no entrava i veig que has treballat força! De sobte, m'he trobat amb aquest poema que desborda passió en cada mot, en cada vers. Té la força d'alló que és misteriós, quasi oníric.
Felicitats i una abraçada

perfecte.
Altra vegada gràcies!
Una abraçada ben tendra.

...que tremola sota el vidre d'una sensibilitat que es trenca en bocins. Els teu versos sorgeixen d'esquerdes que, com la maga que ets, converteixes en poms de flors, en tendreses plenes, en pura delícia. I sempre des d'un plànol que ens esqueixa. Estimo els teus versos des de la matèria ferotge a la qual m'arriben, amb la mateixa explosió amb què a tu et sorgeixen.
Celebro llegir-te!

Perquè dir res més, si ja ho dius tot?
Genial!!!

Petons.

...
curull d'absència...

A mi, que no m'agrada escriure poemes "oligosil.làbics" i que aboco els meus desficis en decasíl.labs o dodecasíl.labs la majoria de les vegades, en canvi m'apasionen i m'engresquen les formes versals més curtes en veu/lletra dels altres. Bé, no de tots els altres. Només d'aquells en què, com el teu cas, gypsy, la qualitat desborda els estrets marges del full (virtual, és clar) que proven sense èxit de limitar-te.
Un cant a una certa follia, brutal i corprenedor.
Petons,

Antoni

Simplement això, una delícia, poca cosa més a dir.

Sergi

creient en els teus mots, gaudint d'imatges i ofegant-me amb mots que tants cops fan un bon poema...
un plaer...
p.d. els primers versos m'encanten!

T'has lluït amb aquest darrer poema. Un lèxic ric, unes imatges amb força, el tema entre eròtic i també una mica mitològic i esotèric...
A més, el poema té un ritme trepidant, i porta la teua petjada de qualitat.
Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

PS M'agrada molt la foto que has posat a la "bio"

Potser estic acostumat a les paraules mes planes , als síntomes nus, despùllats.
pero cada lectura em dona noves sensacions.
i no em poso d'acord al comentar,
i torno a llegir-lo un altre cop:
i em confonc, un cop mes .
calidoscopi de paraules i de sentiments.

Avet

però camines
i t'escapes

he de treballar


petons a la família

i ferotge de passió!!! És un poema fascinant, per a recrear-s'hi i perdre's en cadascuna de les imatges que ofereix!

És cert que el nivell lèxic és molt alt. D'aquí el comentari d'rnbonet, però fins i tot sense comprendre totes les paraules en primera lectura, el sentit global, la passió desfermada que conté, es percep des de la primera línia.

I per tant, si quelcom de més encara cal dir a favor d'aquest poema, és la riquesa lèxica que, si volem entrar-hi a fons, ens aporta.

Sensacional, gypsy!!! I ja per acabar: moltes moltíssimes gràcies pels comentaris i pel suport! L'amistat és l'únic premi que de veritat compte.

Una abraçada,

V.

Potser deu ser que darrerament estic tou: m'ha encantat. Gràcies.

Cada vegada em costa més entendre els poemes! I això que m'esforce, i rellegeix... i em faig un got d'aigua... i torne...
Em queden imatges soltes, paraules que em colpegen com malls a la pedra... però res!
Així que et demane ' perdógenufleixionat'... i a l'altre... veure'm si no estic tan espès ni 'offside'.
No abstant, com sempre, SALUT -molta- i REBOLICA -més encara-!