Atzucac. (La Ma Trencada)

Notava com s'anaven trencant tots els ossos de la meva mà a cada cop de martell, però cap crit escapava de la meva boca. Només alguna llàgrima impacient, incapaç d'esperar el seu torn. Quan va acabar amb la esquerra, es va mirar la dreta durant una bona estona, analitzant tots els angles possibles, fins arribar a secretes conclusions que no va voler compartir amb mi.

Vaig sortir de la consulta amb una sensació d'impotència que m'acomboiava des de feia molts anys, i vaig creuar el carrer sense mirar gaire la mena de farcell carmesí que em penjava del braç i anava decantant petites espurnes vermelles pel pas de peatons.

Un remei exagerat per un lleuger reumatisme, però jo no era pas metge.

Un altre dia aniria a un especialista privat, que la seguretat social ja no és el que era...