Astorat imaginari

Quedem parats davant la gosadia
de ser allò profund que volem ser
quan t'obres de cames i el teu sexe
exhala aquell perfum que torna
el viatge dret cap a la xona,
freturós,inajornable,...
amb exigent i suplicant mirada.

Els teus malucs són, aleshores,
inesgotable forma del desig:
ben plens redons i exhuberants
per a res humiliats sinó ufanosos
de la seva existència.

No perdem pas el temps ni tu ni jo
quan resem la nostra emoció lliure.
I com n'ès de profund el teu sospir
quan alces el teu calze despullat!

I sorprenent i astorador l'espai
impensable del teu ventre
desdoblant les cames fortament,...

Resem sovint aquest nou mantra
esbullant els cabells en l'oració!