Arròs semat

Un relat de: Atticus
Ací ens coneguérem, enmig de la marjal. Era un estiu de calor humida. Tu rondaves per les séquies buscant granotes i deixant-les en un poal. Joanet, contestares quan et vaig preguntar el nom. Era diumenge, dia de dinar paella amb els amics o la família en este racó del món, en la caseta, relativament lluny del poble. Dinàrem junts i després cada u, cap a casa. Però ara, un instint, un desig que em pertorba, em diu que et vull al meu costat, vull tastar eixa carn, tendra, com ho és la d'un xiquet de onze anys. Sé que molta gent deu pensar que el que faré està lleig, que estic abusant de tu, que a la meua edat hi ha certes coses que és millor deixar-les com estan. No els faré cas. I ara envoltats del verd de l’arròs, que brota espentejat pel ritme silenciós que ens marca la natura, mossegarem el fruit prohibit. Un verd que s’estira cap al cel fins que siga l’hora que isca la llavor. En este escenari verd somniòtic, ens unirem en un. Perquè necessite abraçar-te, despullar-te lentament i mirar eixos ulls de xiquet. Ens estimem encara que tu no saps el que significa. A les meues mans, voldràs envair-me. Als teus braços em deixaré conquerir. Et vull sentir dins de mi. Abans t’he d’estimular, no tens experiència. Et frege l’entrecuix, mentre, em mires amb cara de nen entremaliat, m’agenolle per a assaborir-te, t’agrada, t’escolte sospirar de gust. Els dos nus, en plena marjal, en una era, a la vista de tots, sols, tu i jo. T’agafe el membre ja endurit i el pose a l’entrada del meu sexe, humit, ardent, impacient. Es mouen les mans, m’acarones el mugrons, me’ls excites, t’agafe els cabells amb força. Augmentes la velocitat de les envestides, els gemecs i sospirs pugen de volum, no tardarà a arribar el que busquem, comencem a tremolar. Ens agafem fort, ens estrenyem l’un a l’altre, ens diluïm en un orgasme intens. Hui, serà un dia feliç que recordaré i guarde amb molta cura, vull esborrar de la ment, oblidar eixe moment en el qual, el doctor et va diagnosticar: Alzheimer.

Comentaris

  • Complicat[Ofensiu]
    Atticus | 19-01-2014

    Si et sóc sincer, li vaig fer moltes voltes a l'escrit. Volia que fóra eròtic però que també tinguera algun altre missatge. Més que res, per exposar un erotisme que contarà de forma diferent un problema i a la vegada fóra punyent i tendre...no sé si ho he aconseguit...
    És difícil encaixar tantes coses amb un límit de paraules...també m'haguera pogut limitar (jo) a l'hora de fer el text i centrar-me només amb l'erotisme. Gràcies per el comentari.

  • Dues vegades[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-01-2014

    ... m'ha calgut llegir el teu relat per entendre'l millor. Ara, el que m'ha agradat des del primer moment és el llenguatge que fas servir i el títol que has triat.
    Salut i relats!

  • Atticus | 15-01-2014

    Joan!! sé ho ets de molt jove, un nen amb experiència. Espere que em perdones el petit homenatge utilitzant el nom de "Joanet".

  • Gràcies David[Ofensiu]
    Atticus | 14-01-2014

    He intentat fer quelcom diferent, que el verd estiguera present al mateix temps que sonara punyent, atrevit i eròtic. Com segurament sabràs, és difícil fer tot això amb el requisit dels 2000 caràcters i que després no et faça mal el cap...però, quan t'he llegit, he sabut que sí que val la pena.

  • Un conte[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 14-01-2014

    perillós que d'entrada sembla divertir-se en un tema escabrós com pocs. Però, la veritat és que te'n surts molt bé.

    I sí, l'Alzehimer és un mal complicat i amb el que és difícl conviure, però sempre li podem possar compassió i afecte com tu has fet amb aquest relat.

  • Dedicat a la meua tieta[Ofensiu]
    Atticus | 13-01-2014

    Tots sabem que esta malaltia fot molt més a la persona que té cura del malalt que el malalt mateix, per això aprofite per dedicar-lo a totes estes persones i sobre tot als marits o mullers que saben ben bé del que parle,

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

88 Comentaris

31772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana