Àrbitre intern

Havíem estat junts força matins veient els partits de bàsquet de l'equip en que jugaven els nostres fills. Era un tipus molt normal, del barri; jo li parlava en català i ell em responia en castellà; ens havíem pres el tallat abans de començar o a la mitja part, unes vegades convidava jo i em sembla que les altres també, però no per mala fe seva,...sinó per massa rapidesa meva. Era fumador. Solia acompanyar-lo un fill seu més petit que s'entretenia fent "entrades" tot sol a les cistelles no utilitzades d'altres camps de basquet, normalment cistelles baixes, de categories infantils. També ens trobàvem a alguns entrenaments: era afeccionat als esports en general i se sabia temes enrevessats com: categories de basquet, procediments d'ascens i descens dels equips, calendaris, d'on s'ho treia tot allò em preguntava,...
"Hoy dan los ‘Lakers' contra los ‘Cavaliers', per exemple et deia,"No se si lo veré porqué es muy tarde".
El seu fill feia de pivot: un tipus gros i poc àgil però d'aquells que no són fàcils de desplaçar i que poc a poc anava coneixent l'ofici: es col·locava bé i entenia el joc amb els companys.
En un d'aquests matins de partit vaig presenciar com li deia unes veritats a un altre pare de jugador, aquell mamat que, a mida que anava tenint problemes amb la dona - molt més jove que ell - criticava amb més força els companys d'equip del seu fill; a tots però especialment als ‘bases', al meu fill entre ells.
"Tu ets un Bocamoll i un poca-solta: aquí o és dona suport o es calla!" Li va etzibar en català. El madur beverri va protestar lleugerament al·legant la seva llibertat com espectador.
Quan el joc no rutlla s'atribueix la falta als altres però la realitat és més complexa: per a que hi hagi passades hi ha d'haver desmarcament, finta de l' ‘aler' per rebre; si està marcat no li poden arribar pilotes. Ja se sap que el joc del basquet es apropar-se amb perill amb passades aparentment intranscendents: un bona passada a la banda perseguint aquella proximitat a la cistella que permet finalment fer punts.
Doncs, bé, aquest pare, company de matins esportius i una mica més jove que jo, era fumador: res d'estrany, però feia "punts" per al que li va passar. Un bon dia es va morir d'infart a casa seva.
Fins aquí tot normal en el sentit de corrent, però a mi sempre em queda la pregunta: perquè me'l vaig trobar precisament uns dies abans de morir, quan no me l'havia trobat mai en aquell indret, fumant, en el recorregut que un cop per setmana faig a peu des de la feina fins a casa?
Allà s'estava, dic, esperant que la seva dona sortís de la feina. Vam parlar un moment: mots de cortesia. Mai, mai! Me l'havia trobat! Direu que és casual però a mi em costa creure en les casualitats perquè és molt difícil que tinguin lloc. Aleshores de què es tracta? Ja sabia en el seu subconscient que moriria? Ja ho anticipava? S'estava acomiadant? Però com va saber el recorregut que jo faig?
El cas és que quan passo per aquest tros de carrer, fàcil d'identificar per altra banda, canvio de vorera: no m'agraden les casualitats la gent no es mor per casualitat: hi ha d'haver una decisió d'algun àrbitre intern quelcom que et diu "marxa, ja tens cinc ‘faltes' ". És gairebé com divorciar-se d'un mateix, perquè et divorcies quan veus la teva cara en la parella.
Em va saber greu, sobretot pel segon fill, era un nen encara: però el seu germà, el pivot, el pot ajudar, segur que li farà de pare-germà la mar de bé. Se'l veu llest en la jugada, la seva posició guanyada per fer enrere amb el cul al defensa i girar-se per la banda menys pensada, (fent primer un bot o sense fer-lo, pivotant) i posar-la a cistella; sí el típic joc dels pivots amb els seus moviment d'ornamentació geomètrica com els murals àrabs de voltes inversemblants i sorprenents.
És el que tenen aquestes situacions dramàtiques. Sempre me'n recordo del dia que va caure un vidre d'un finestral ben a prop meu, cada cop que passo pel lloc hi penso; i amb aquell altre lloc on el vaig veure per darrera vegada igual. Toco fusta perquè la mort (amb moviments en aparença intranscendents cap a cistella) no guanyi posicions, i que el meu àrbitre intern no em desnoni.