Ara vinc.

ooh la la! això és un altre nivell....
m'ha encantat...porto estona llegint coses teves per aquí a la web i, sincerament, crec que se'n pot aprendre molt de tú, de la teva escriptura. M'agrada molt, cada escrit té lo seu. Avui, pèrò, com que és tard i no estic gaire concentrada no m'he parat a llegir sencers tots els teus escrits però aquesta poesia sí, per això en faig comentari aquí.
és tot un plaer llegir-te.

Raquel.

És broma. Ja sé que es veuen moltíssim encara que no es vulgui.
Vull dir que l'important era el missatge per dins.
(Creus que cola, com a excusa?, jeje)

No, seriosament: el missatge és l'important , l'embolcall tb, tb.

Un petonàs, gran Jeremias!

gypsy

bellíssim, sense estridències.
A la llibertat d'una terra i a la del individu, aquesta darrera, que costa tant de preservar.

Mots encesos, apassionats, com agafar les mans d'algú fortament per fer-li saber la importància del que diem, com sacsejar el nostre interior ferit d'humil.liacions amagatzemades en silenci.

I esdevenir crit i força, desig i somni per romandre clavats a aquesta terra que ens ha vist neixer.

Un petó admirat!, com sempre que et llegeixo, àdhuc quan escrius al fòrum i reflexiones sobre coses diverses, aportes amb el teu esperit un bri d'esperança per un món millor.


gypsy

es nota que tens una tècnica impressionant a l'hora d'escriure. conseguir que tots els versos tinguin la mateixa mètrica i que rimin en rima consonant no és presisament fàcil.

jo no sóc ningu per criticar res, ja que és evident que primer hauria d'aprendre moltes coses, però tot i així, si no t'importa, m'agradaria fer un parell de comentaris, però pensa que només és la meva opinió d'escriptora inexperta i que potser vaig errada

en primer lloc, trobo que per trobar la rima perfecta, has forçat una mica massa el text, tot i que el resultat és genial, hi ha versos qu es veuen forçats.

i en segon lloc, m'ha sorprès molt trobar, en un text tan perfecte, aquest cavalcament:"Adéu illot salvatge envoltat
de maragdines aigües de sirenes"

la resta de veros tenen indepèndència ´(vull dir que expressen una idea), en canvi aquest has fet servir dos versos per una idea.

jo ja et dic que no n'entenc gaire, però el meu professor em va dir qeu un poeta, ha de saber callar a temps per a que no li passi això.

això que t'he dit no vol dir que no m'agradi el poema, al contrari, el trobo impresionantment ben escrit. t'asseguro que jo no seria capaç d'escriure un poema així

merci pel comentari,
et seguiré llegint

Amic Jeremies,
Gràcies per les teves crítiques. Són sense cap dubte potents, però educades i assenyades.
Discrepo, potser això m'agradaria haver-ho escrit sota el meu relat, d'algunes coses. M'agradaria haver-ho escrit sota el meu relat, ja que com a crítiques contundents, potser haurien d'estar ben matisades. En tot cas, és igual, ho escric aquí.
En la carta m'escrius: "de explicació" i com ja saps és d'explicació". Crec recordar que aquest és l'error, però ara no sé si és exacte.
Llavors en aquest bon poema escrius, "va queda", i com bé saps és "va quedar".
Sobre els problemes de puntuació o bé quan em dius que haig d'utilitzar menys els possessius, crec que això és criteri de l'autor. Poc elegant? Hi ha paraules ben poc elegants que cal que hi siguin en un text. Escollir un possessiu en un moment determinat, penso, que és una opció que no pot aturar-se per més que uns acadèmics considerin que és poc elegant.
Sobre el CD: tens tota la raó! Error important.
Quan escrius "a una cala salvatge sota els pins", jo crec que és millor en que a.
Jo posaria coma després de cansat en la segona estrofa o punt, després d'entranyes punt.
En el tercer paràgrafs, després de maradignes, ha d'haver un punt, crec que aquí és inevitable.
En el següent paràgraf hi ha d'haver punt després de tinc.
Quan dius "i allò que fa ser lliure va morir", has d'introduir "em", ja que aquesta és una sensació personal, que no hauries de generalitzar, no tothom percep la realitat de la mateixa manera.
És molt poc elegant començar frases amb la mateixa paraula, i més encara en un text tan curt: "Adéu".
Les meves discrepàncies en la puntuació són moltes més. Però, finalment, crec que has escollit puntuar d'aquesta manera per voluntat enraonada. Per això, encara que t'hagi donat la meva opinió, penso que no està pas gens malament, i n'estic del tot segur que ha estat escrit així de manera voluntària.
Sobre el contingut del poema, que ja saps que les lletres escapen de l'autor un cop escrites, opino que cau en alguns tòpics nacionalistes. I no sé si m'estic equivocant. Però la meva hipòtesi és que es construeix una història plena de mites com per exemple paisatges imaginats i enyorats, pàtries que s'esdevenen de la mor a la terra més pròxima i, en canvi, després les anomenes d'aquesta manera, és a dir, pàtries. Una pàtria no és el paisatge estimat, sinó una construcció política, un discurs polític o projecte.

En fi, amic Jeremies, vull dir que em sembles un esplèndit escriptor. Ho dic amb tot el cor. I les teves crítiques i escrits són plens de coneixement de la llengua. Estic segur que els teus comentaris m'hauran servit per evolucionar. Fins i tot, afegiré que les meves crítiques, moltes de les quals, han estat una certa reacció pel teu text, perquè no t'has adonat que, allà, moltes de les accions que critiques havien estat escollides per mi de manera racional.
Una última pregunta: en la foto, que he suposat eres tu, apareix una tercera i enigmàtica mà. He cregut que un bon escriptor com tu potser tenia aquest secret. Tres mans que et donen solidesa en els teus escrits. Una salutació ben cordial.

El preu del que parles es podria pagar amb una pell sense protecció i sense barreres entre el tu o el jo o qui-sigui-què... i l'exterior, que pot ser sentit molt àmpliament:
des de l'aire suau fins al vent erosionant de relleus i definicions,
des del sol que regala escalf fins als raigs abrasants i colpidors,
des de la sorra que ens acarona el peu a cada passa fins la pedra que ens clava el dolor amb la seva textura dura, per sorpresa, per què no miràvem a terra o perquè miràvem massa i no veiem...
Quan comences a treure els envolcalls habituals pot ser que no sàpigues posar aturall i el preu es faci molt i molt més gran per què s'han traspassat alguns límits als quals resulta difícil retornar...

El teu poema, molt justament premiat, m'ha recordat les passejades que he fet aquests dies per la platja, trepitjant la sorra granulada i les pedres barrejades amb closques i petxines; recollint els cargolins plans ara morenos, ara blancs amb espiral, com un ritual cada cop repetit i nou; contemplant ja abans de baixar l'escala aquella aigua transparent entre les primeres roques, tastant-la més tard i sentint-la ben freda; arribant sense presses fins al tronc gris, desgastat, institucionalitzat pel temps; resseguint el perfil del penyal gairebé peninsular retallat contra la llum del sol, sentint el rumor dels pins i els matolls i el pas del tren un xic més alt... I vaig sentir que potser, només potser ( darrerament fujo de les asseveracions massa contundents ), que la meva pàtria està en qualsevol platja, en cada costa que em permet el plaer i una certa soledat...

I ara m'aturo ja per agrair-te el text, que ha resultat un gaudi molt gran! És bo de debó!

Una abraçada salada,
Una quimera

Molt merescut!Jo el vaig votar, jejeje
Em va donar un aire a l'Emigrant amb aquestes exclamacions tan ben col.locades i aquest sentiment de llunyania colpidora.
Li dóna mil voltes al poema d'amor que vas fer, si em permets dir-ho...
Aquest és sentit, treballat i amb uns versos molt ben dibuixats en la ment del poeta que el lector aprecia...

Una abraçada, col.lega!

angie

potser has agafat una opinió terrible de mi.

Potser t´he semblat classista o quelcom així.

No és cert en absolut.

Però, jo mai faig "pitorreo" de ningú, posant en un

relat "que bonic".

Si una cosa no m´agrada sóc respectuosa i mai

tinc males maneres.

Suposo que entrar al forum ha estat una errada.

Salutacions sinceres i disculpa de la manera que

he entrat en aquest relat.

Ho faré amb més calma, però dubto si posar

comentaris està bé, ja has vist el qué ha passat.


Salutacions

helena