Ara només ens mirem

Cada dia estava allí, esperant-te, amb el millor vestit i ben pentinada; no creguis, però, que sempre estava contenta, només quan et plantaves davant meu feia una rialla. Sempre m’assenyalaves, parlaves amb la mare una estoneta i marxàveu; jo em quedava molt trista i pregava perquè no em demanés cap altra nena.
Un dia la teva mare va venir sola i se’m va endur; no ho podia entendre, però en arribar a casa m’ho va explicar bé. Havia d’esperar uns mesos per poder estar amb tu; vaig pensar que no ho podria suportar, però ella cada dia m’agafava, m’acaronava, em pentinava, em provava els vestits nous que anava fent i guardant amb molta cura en un petit armari de fusta... i jo esperava amb delit aquelles estones.
Aquesta nit m’ha posat aquell vestit que sempre portava quan tu em venies a veure i aquest abriguet de llana amb caputxa; sap que hi fa fred, fora el balcó...
“No et moguis d’aquí, mirant pel finestró”, m’ha dit, “veuràs com de bon matí et vindrà a buscar la meva nena.”

Els Reis Mags havien fet realitat un somni que creia impossible.
Mai no oblidaré aquella carona ni els bracets repenjats a la finestra.
Aquella preciosa nina que em mirava riallera des de l’aparador de joguines era meva!
No sé quanta estona vaig estar abraçant-la i plorant, però sí recordo els anys que vàrem jugar juntes.
Ara el temps ens ha envellit a les dues i només juguem a mirar-nos i recordar.

.........................................