Cercador
Aquesta vegada
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
A una altra intempèrie,
hi penge
aquest rellotge que mossega
el flux del vi,
i una fulla sense arbre...
com un reclam de fortuna navegable.
Real aquesta vegada,
també jo penge,
com una paraula què no sap
nadar, ni dir-se,
com una pausa gran
que es beu tota la nit.
Si tu hi fores a l'èter
com un silenci per llaurar,
i tingueres mans
què posaren a l'abast
algún murmuri de llum
perquè em diguera, que m'escopira
com un ormeig del desxifrar...
Si m'atorgares cos,
i pulmons,
i una agulla per teixir,
si em digueres...
jo, fila què fila,
a cada pregunta
et daria resposta,
com una falç que desbasta
les ombres
què no et permeten tornar a casa.
Comentaris
-
I potser una altra[Ofensiu]Unaquimera | 20-01-2007 | Valoració: 10
segueixo el raig de llum que desbrossa el camí d'ombres i escolto atentament el murmuri del silenci en mig de preguntes i respostes, retenint l'alè per no embafar els versos, per no entelar el seu brogir.
I torno a casa, per si ets, per si em dius, per si em tornes l'abraçada que he teixit, tot llegint, amb agulles d'intuïció i fil poruc, per a tu, si és que la vols,
Unaquimera
-
I potser una altra[Ofensiu]Unaquimera | 20-01-2007 | Valoració: 10
segueixo el raig de llum que desbrossa el camí d'ombres i escolto atentament el murmuri del silenci en mig de preguntes i respostes, retenint l'alè per no embafar els versos, per no entelar el seu brogir.
I torno a casa, per si ets, per si em dius, per si em tornes l'abraçada que he teixit, tot llegint, amb agulles d'intuïció i fil poruc, per a tu, si és que la vols,
Unaquimera
-
Quina[Ofensiu]ginebre | 12-01-2007
soledat i enyor traspuen aquests versos!! Tristesa i enyorança calma resignada... amb un punt llunyà d'esperança, d'accions per emprendre en cas de que...si de cas...
Ànims!
