Aquella abraçada

He trobat aquests teus versos que diuen meravellosament el que justament et volia dir jo després d'un teu comentari a "la pell que duc damunt".

I ara et vull donar les gràcies,
mai no marxarà, aquell instant,
quan no tenia on agafar-me,
tu vas venir,
……..i em vas abraçar

un petonàs
Marta

Els comentaris parlen per sí sols. Excel·lent!




Espurnejant!

... que ens reconforta i ens posa a lloc.
Segurament en falten i sobren paraules...
Salut!

Fa uns quants dies, en una festa de barri, se'm van apropar tres dones molt somrients per oferir-me amablement una abraçada de benvinguda a la primavera; la meva primera reacció va ser la de rebutjar-la, vaig pensar que eren unes dones massa agosarades, però veient que les seves mirades reflectien bona voluntat, vaig acceptar -la. No me'n vaig penedir, vaig poder sentir a l'esperit la força i l'escalforeta del contacte humà. Després, mentre m'allunyava d'elles, vaig pensar en moltes i moltes abraçades que potser hauria d'haver donat...

M'has encantat el teu poema; és preciós. Felicitats!

Pilar

Molt bonic el teu poema, a vegades necessitem una abraçada que ens fa oblidar de coses que ens amuinen, una bona abraçada en un moment donat sempre és benvinguda.
Felicitats!!!

...molt entrar en contacte físic amb les persones, sembla que els invaeixo el seu espai. Ho noto molt quan una persona em toca, d'aquelles que mentre parlen amb tu et van tocant. O quan es posen en una distància tan curta, sigui dona o homes és igual que sortiria corrent. Per altra banda una abraçada en el moments oportuns fa que em trobi en una altra dimensió. Doncs tens sort que aquella abraçada o abraçades fosin en el moment oportú.
Per això n'envio una de ben grossa per quan la necessitis.

Fins fa poc estaven molt desprestigiades...Si vaig pel carrer, agafada per la cintura d'una dona, diuen "lesbianes!" Si abraço un home pel carrer, diuen "ninfòmana!" Si amoixo un nen pel carrer...pensen: pederastra!!
No sé. Cal ser fred. Captenir-se. Reprimir les efusions. A mi m'ha costat molt, però ho he aconseguit..., victòria!!

Aquella esquena amiga,
que sovint s' esvaieix dins somnis del passat.

Aquella abraçada tendre,
que deixa llàgrimes en la tendressa.

Aquelles paraules vora el cor,
que ens omplen de vida i d'amor.
Avet_blau

que et van regalar,
i d'aquella delícia,
un poema has creat.
Hi ha persones i records,
que sempre són d'agrair,
i ben difícils d'oblidar.
És ben bonic poder-ho recordar!!!
Felicitats!!!!

I tendre abraçada als records, molt bonic poema
Felicitats per els mots sensibles
Josep

L'abraçada, quina gran amiga! Ferma, forta, consistent, càlida i generosa. Donar-la quan cal, quina meravella. Llegir-la en la teva poesia, quina altra gran realitat. Una forta abraçada, ara més que mai.
Aleix

amb paraules d'agraíment per aquelles persones que saben fer costat de veritat, quan més ho necessitem...
et felicito
rep una salutació ben cordial des de mataró
joan