Aprenents de bruixot

Aprenents de bruixots
Ens passa quelcom insòlit: estem aturats a la sortida de bar, a prop de la parada del metro, acomiadant-nos per anar ja cap a casa a sopar, quan se’ns apropa una senyora.
Va vestida amb una roba de treball com la que porten els que fan distribució de menjars i begudes a la ciutat.
“Vostès són veïns?”, ens demana i ens refereix el que li passa. “A aquest forn no em volen dona el pa que llencen a l’hora de tancar”. “Ara són a dins i no surten, no!, els poca-vergonyes”, continua. “I ell que presumeix d’advocat, de saberut”.
L’escoltem, li diem que no som del barri. És posa al mig de la rotllana que formen per seguir parlant. “Un bon escàndol es mereix. Mireu aquest pa que m’han donat a un altre form i que és d’avui”. S’apropa a un carro de la compra, ple i en treu una barra de quart. “Me l’enduc a repartir-lo al centre” mentre diu això, s’agafa, per refermar-se, a l’avantbraç d’un de nosaltres.
“Vaig parlar amb els de Comisiones Obreras i em van dir que em farien venir un grup de dones per fer-li pressió al forner. Encara no s’han presentat. Va venir, això sí, un fotògraf que ho va retratar tot però encara no m’ha portat les fotos. Al diari em van dir que traurien el que els hi portés.”
Li diem que te raó en queixar-se. Poc abans, al bar, - ple de gent com nosaltres que encara no hem vist les orelles al llop - ens havíem referit a l’excel•lent a conferència de la monja Forcades a la seu d’aquest sindicat de Comissions Obreres, referint-se a l’atur i a la sortida de la crisi.
“Perquè escoltin, l’altre dia em vaig posar tan nerviosa que vaig tenir un atac d’ansietat i vaig haver d’anar d’urgències i em vam donar un diazepam per a que em calmés”. “Vaig treure de les escombraries un pa de pagès rodó i el vaig deixar a terra davant del forn”.
Seguim a la seva vora, mentre vulgui parlar. I al final ho treu:”perquè jo de petita ja ho vaig viure això! Soc de la província d’Olot i vaig haver de menjar garrofes i codonys i la mama quan tenia farina feia pa”.
Pels que no ho sàpiguen la garrofa és comestible però has de tenir boca de mula perquè té un regust dolç però moltíssima fibra, i els codonys són aspres i estopencs, al natural. S’ha de tenir gana per menjar-s’ho.
Li explico quelcom que ja deu saber: la cara que posaven les àvies i el que deien – uns anys més tard -quan et veien llençar un tros de pa del berenar un cop ja t’havies menjat el de sobre: “El pa no es llença, és un pecat”. Nosaltres ens quedàvem parats o rèiem.
El pa no es llença,... a la gent no se li pren el pel,...però aquests aprenents de bruixots si ho saben i en són conscients, són un bojos i si no ho saben són uns inútils.