Aprendré de nou a llegir en els teus ulls

Un relat de: ROSASP

Malgrat la seva joventut, sembla tenir les idees molt clares i creu que la vida és per viure-la intensament, sense donar-li massa tombs ni explicacions.
Tot el seu cos indica la precoç adolescència i té encesos els ulls de guspires de somnis i rebel·lia, que irradien la màgia dels instants més petits.
Aquella il·lusió ferotge d'aprendre coses noves, d'engolir imatges i sensacions, de deixar anar la força de tots els pensaments, ficant a prova els reptes i les habilitats que no semblen tenir obstacles.
Conèixer molta gent, parlar de tantes coses, acaronar la immensa gamma de colors amb la punteta dels dits.
Encisar-se del vent, del fred, de la pluja, del sol radiant, de les llums amagades en les cares i les espatlles de les coses.
Cada setmana experimenta sensacions d'enamoraments, combinacions de tantes possibilitats com la rifa de la loteria primitiva.
Amb un intent de creació sublim, inventa vestuaris que treuen el sanglot, un repte al fred i a la monotonia, amb l'amalgama de colors i textures que surten de la rutina.
Mitges de colors, mitges foradades, de ratlles i rodones, polseres de colors, de fils i llanes, de cuir amb punxes, pura filigrana el contrast d'imatges.
Arracades llargues, cabells escalats i lliures en el seu moviment, el dits vestits d'anells i les formes i colors més agosarats en tot el seu guarda-robes.
Un somriure obert, moltes ganes de conèixer gent nova, la riquesa de noves opinions, intercanvis que fan oblidar que existeixin les hores.
Amics de l'escola, amics cibernautes, amics de campaments que encara la recorden.
Sense engabiar res, pensaments i moments que volen, capturats breument i deixats escapar al vol.
S'empassa les llunes per créixer molt ràpid, el pas ferm i valent. Sorbets d'aromes salvatges, petites descobertes que són pura vida, llavis perfilats per somnis indòmits.
Trontollen els meus dubtes i la meva percepció en sentir els seus passos que xafen fort i fan camí, sense tornar endarrera.
Què passa pel seu cap?
Quins somnis l'amaren?
Té la dolçor del cos primerenc i la gosadia del qui mira sense abaixar els ulls, el cap misteriós i enigmàtic, esclatant entre núvols i clarianes...
I jo que l'he parit i no m'havia perdut cap ni una de les seves vivències, jo que endevinava l'amor, la alegria i els retrets en els seus ulls, ja no encerto a comprendre moltes coses. Seguim camins paral·lels, però em perdo en la màgia i el desconcert dels enigmes que ens envolten.
Aprendré de nou a llegir entre les ombres, cercant nous senders on es vencin les distàncies, per retrobar quelcom semblant a les tardes de somriures, on les dos érem un sol món de petons, joguines, contes i somnis.
De tota manera endevino en el fons del meu cor que tot temps és únic i irrepetible i ja no val l'enyor de mare, hem de trobar nous horitzons per compartir, on l'amor sempre renovat deixi espais per respirar i no marqui els límits amb retolador indeleble...



Comentaris

  • La mirada d'una mare[Ofensiu]
    Frèdia | 27-12-2006 | Valoració: 10

    Prosa? Poesia? Prosa poètica? Poesia narrativa? El gènere al qual pertany aquest relat és el menys important. El que de debò importa és el contingut: la mirada d'una mare cap a la filla adolescent; la ruptura del cordó umbilical il·lusori perquè el real fa temps que va ser tallat; dues vides que comencen camins diferents que hauran de coexistir sense immiscir-se l'una en l'altra i la saviesa de la mare que vol trobar la manera d'aprendre a llegir en el cor de la filla amb un codi diferent d'aquell que feia servir fins ara; desentranyar secrets només amb la mirada com a tot llenguatge, com a prova d'amor. Un relat commovedor que, com tots els teus, és ric en contingut i bell en la forma i suscita la reflexió més enllà de l'escriptura.
    Et desitjo un 2007 ple d'inspiració i felicitat. Una abraçada,
    Fredia

  • Ja no val l'enyor.[Ofensiu]
    Jofre | 06-12-2006

    Hola Rosa. Estic convençut que en llegir aquest relat tothom pot descobrir una de les grans virtuts de l'escriptura. No sóc jo qui ho afirma, però estic d'acord amb els que asseguren que després d'escriure algun text ja som diferents, hem canviat i estem preparats per afrontar matisos nous d'incerteses, enigmes, misteris i dubtes que poden comportar una lògica i natural inquietud. En aquest sentit, el text, en essència, a banda d'una descripció molt personal, és una declaració d'intencions i actituds, un projecte de convivència i entesa futura, en el qual, com a mare, vols compartir i renovar espais, límits i horitzons. Realment, si em permets, una missió difícil en la societat actual; però que és bo que es plantegi i s'hi reflexioni, com tu fas Rosa, perquè després cadascú pugui viure i decidir amb plena independència; ja que és a partir d'aquesta sobirania personal que després es poden compaginar i respectar dues realitats, dues vides diferents, amb virtuts, desitjos, projectes i aspiracions pròpies. Però això, tu ja ho tens clar, sinó no hagués escrit el relat en qüestió, i per tant només em cal enviar-te una forta i sincera abraçada.

    Ben cordial,
    Jofre.

  • De l'ajuda durant molts anys[Ofensiu]
    Lèvingir | 30-10-2006 | Valoració: 10

    necesita un nou repte, per compartir ajudes.

    Lèvingir

  • gypsy | 30-10-2006 | Valoració: 10

    quin misteri eixordador, l'origen dels teus mots,
    el ritme, la música suau i alhora forta que impregna la teva prosa.

    Tots els plors comencen i acaben, com les vides i les vivències que tu tan bé saps transmetre i lligar a les emocions més profundes amb cadenes invisibles.

    Em trec el barret, m'agenollo als peus dels teus mots d'argent i lluna, ben segura que seran llegits
    per generacions futures.

    gypsy

  • tendre, delicat..., m'ha conmogut[Ofensiu]
    judmarchesi | 11-09-2006


    Encara no he estat mare però llegint aquest poema he pogut captar tota l'essència del que ha de ser, i m'ha conmogut. Quanta delicadesa...Els teus escrits susciten una gran sensibilitaT i desperten la dels qui els llegeixen. Gràcies per transmetre sensacions i sentiments tan bells.

  • Bravo..[Ofensiu]
    angie | 14-11-2005

    Des de l'amor d'una mare.

  • Lladre de comentaris...[Ofensiu]
    pèrdix | 01-03-2005

    estava pensant que posar i el que volia dir, però ben dit, ho ha dit l'Atzavara. Ho subscric de pe a pa.
    amor i respecte traspua el relat.

    Que vagi bé

  • Gràcies per avisar[Ofensiu]
    Tarareja | 01-03-2005 | Valoració: 10

    Amb aquest relat m'avises.
    Estic vivint l'època de petons i jocs amb la meva filla de 2 anys i m'has fet saltar les llàgrimes perquè l'he imaginat doneta, personeta, valenta com la teva.
    M'has arribat a l'ànima amb el dibuix que has fet d'ella, l'has descrit amb tant amor que crec que seria una llàstima que no en pogués disfrutar. Li donaràs ROSASP?

  • És admirable[Ofensiu]
    Lavínia | 01-03-2005 | Valoració: 10

    la descripció poètica que has fet de la vivència que és per a tu veure crèixer dia a dia la teva filla; jo que en tinc dos (fill i filla, en aquest cas) i que per a mi són la millor cosa que he fet (a mitges, clar!) i que tinc en aquest món, no ho podria haver dit millor.

    Em poso aquest escrit a preferits, perquè s'ho mereix i perquè t'ho mereixes, Rosasp.

    Escriu sempre! sobre el que vulguis!

  • És la millor experiència[Ofensiu]
    brumari | 28-02-2005 | Valoració: 10

    "Tot temps és únic i irrepetible". I penso que és bo que així sigui.
    He viscut quatre cops (tinc quatre filles) aquest procés, inquietant i meravellós, del seu creixement, que tu tan bé descrius.
    "Nous horitzons per compartir", aquest és el secret. Si s'aconsegueix - i tu ho aconseguiràs, de ben segur - és l'experiència més gratificant i enriquidora de la vida.

    Brumari

  • M'ha emocionat...[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 28-02-2005

    Aquest relat m'ha tocat la fibra sensible. Ha estat escrit desde la més fina delicadesa i el més suaus dels amors....
    Et meravelles i et sorprens, del camí i la vida que va seguint la teva filla, i per moltes coses que potser no entens, la deixes fer, perquè aquest camí que segueix és la oportunitat que té ella per a fer-se persona en aquest món, i ningú li ha d'impedir...
    Moltes felicitats! I deixa-la volar, com aquesta papallona de la foto!!

    Una abraçada molt forta,
    AtzaVaRA

  • em toca d'aprop el teu relat[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 28-02-2005 | Valoració: 9


    En les circunstàncies que estic visguent m'he sentit molt identificada amb el teu relat, m'ha agradat molt llegir-lo, jo també estic intentant cercar nous camis de retrobament amb el meu fill ...

    Una aferrada

    Conxa

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Biel Martí | 28-02-2005 | Valoració: 9

    Molt bonic aquest relat que descriu la visió materna dels fills un cop creixen (o això he entès jo). Es llegeix fàcilment i deixa a entendre moltes coses sense dir res.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1615 Comentaris

594513 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")