Anticlímax (un microrelat per a lectors del sexe masculí)

Un relat de: frederic
La meva principal dificultat amb els profilàctics -amb perdó- és haver de comprar-los.

L'última vegada va ser en una farmàcia -perquè un senyor de Barcelona aquestes coses mai les adquireix en cap altre mena d'establiments- on em va atendre una dependenta joveneta i bufona, amb la seva bata d'un blanc radiant i marcialment botonada i emmidonada. Com que al meu costat hi havia una altra clienta, una senyora d'aquelles que miren de reüll, vaig preferir significar la meva necessitat mitjançant una discreta i senzilla mímica manual sobre el mostrador.

Vaig representar tota mena de cercles, rigideses i refrecs, i els ulls turquesa de la pubilla van anar passant de la perplexitat a la incredulitat, fins quedar en un mig somriure desencaixat. Jo tenia la incòmoda sensació d'estar maculant, amb deshonestes proposicions gestuals, la candidesa d'una tendra coloma blanca.

De la rebotiga estant, la mestressa, amb la seva bata plena de rebrecs i de taques impossibles i sedimentades d'anys de potinejar beuratges i ungüents, de tant en tant donava a l'escena una ullada escrutadora de gat vell. Tot d'una li va xiuxiuejar quelcom a rinxols d'or la qual em va oferir sense massa convenciment una barra de crema de cacau. Gentilment i condescendent, la vaig acceptar. I el seu rostre angèlic es va il•luminar de tal manera que no vaig poder estar-me d'entomar tot el que m'anava oferint en atenció a la insistència de l'esforçada dansa nupcial dels meus dits.

No me'n vaig sortir.

No vulgueu saber les acrobàtiques manipulacions aèries que devia haver fet perquè em servís totes aquelles rampoines. El cas és que vaig sortir de la farmàcia amb la susdita crema de cacau, un paquet de tres xeringues, un guant excessiu -també en el preu- de làtex “extra sensitive”, una andròmina allargassada per fer una prova d'embaràs i una ampolla de crema hidratant amb un dispensador d'aquells que a mesura que es va pitjant va expulsant com espasmòdicament el líquid espès del seu interior -amb perdó.

Comentaris

  • Crec que la secció masculina...[Ofensiu]
    deòmises | 17-12-2015

    ...s'haurà vist reflectida (almenys els que tinguin un cert pudor -amb perdó-). Almenys jo he somrigut i m'has fet pensar en diversos acudits, l'anècdota dels quals succeeix amb els profilàctics -excusa'm-, en una farmàcia. I sort que la farmacèutica mestressa no li crida de viva veu si el que vol és el que tothom que t'està llegint sap...


    d.

  • allau[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-12-2015 | Valoració: 10

    Un relat molt divertit, Frederic, que m'ha fet passar una molt bona estona, rient i imaginant-me la cara dels protagonistes, ell i la dependenta. I és que si les coses no es diuen clarament, van creixent com un allau i passa el que passa, que l'home surt de la farmàcia carregat d'andròmines diverses, excepte del que realment volia. Una molt forta abraçada.

    Aleix