Aniversari insípid

M'agrada,m'agrada i m'agrada!! Primer, la narradora, fa el que jo moltes vegades faig observar les taules del voltant, no deixar-me cap detall, per desprès imaginar-me la història que hi ha al darrera. Segón Aniversari per obigació? potser... una parella que ja han caigut en la rutina... també potser, de fet és el retrat de molta gent.

Total que m'ha agradat!!!

Crec sincerament que vas començar en el Repte amb molt bon peu: La prova més evident és el relat tan ferm que vas presentat.

Tal com et vaig dir en el comentari de la jutgessa, vas recollir perfectament la idea del tema proposat i la vas utilitzar sàviament com a justificant de la situació a què fa referència.
Encara et van sobrar paraules respecte al límit proposat.

Gaudeix el text d'una duplicitat d'elements que el compensen mentre transcorre: no hi ha grans accions ni successos greus, però l'interès no decau en cap moment.
Segurament es deu a què es fa esment a una situació força coneguda, a base de viscuda per qualsevol que llegeixi el text, i per tant resulta senzill compartir els referents a què es va fent al·lusió, però has combinat aquesta quotidianitat amb l'element clau del relat, la parella central que celebra l'aniversari, la qual cosa li confereix un cert grau d'ocasió especial.

Un dels majors encants de la teva narració, força descriptiva a més a més, és la "serenitat objectiva" amb què s'observen els fets, és a dir, la manca de valoració o sobreinterpretació que el narrador fa d'allò observat, tot i que captura la seva atenció i el commou, sense que això suposi fretat en cap moment.
Aquesta tasca queda en mans del lector, que d'aquesta forma pot realitzar una lectura activa i personal del què se li exposa, ja que es troben prou elements com per interpretar l'escena en diversos sentits, tots ells coherents amb els significatius detalls oferts per l'autora.

Un relat amb bona base, aixecat curosament...
En resum: Molt bona feina, Núria! El teu debut reptaire ha estat de categoria!

T'envio una abraçada gens insípida,
Unaquimera

Un relat costumista en què una veu narradora femenina ens va descrivint allò que veu i intueix. Ens has descrit, perfectament, que la parella quarentina sembla que no necessita del llenguatge per a comunicar-se.

Et felicito, Núria, per aquest primer relat participant en un repte. Jo ara ja fa temps que no hi participo. La veritat és que és un molt bon exercici.

De les quatre paraules claus, tres les has fet encabir al darrer paràgraf espontàniament, no resulten forçades.

Enhorabona!

Núria

PS: T'animo a fer el relat "Manual per a padrines d'un temps nou"

Relat colpidor. Relat significatiu. Relat fred però a mi m'encès de sentiment.
Un aniversari és una trobada viva...i tu, Núria, relates fredor....
I no inventes. I en sap greu, molt greu.

S'ho han dit ja tot? Han perdut ja tot l'interès per a saber coses l'un de l'altre? O és potser que ja no necessiten dir-se res per a comunicar-se? Un gest, una mirada poden dir tantes coses! Els vells matrimonis saben tant l'un de l'altre que gairebé podrien endivinar el que l'altre pensa. I, de vegades, quan obren la boca davant d'un esdeveniment és per a dir exactament el mateix amb les mateixes paraules. Aquesta coincidència va somriure moltes parelles i demostra una gran complicitat.

No sé si és el cas de la teva parella anodina. Tant de bo fos com he dit.