Angie

Bones manel, sóc la kispar. Què tal? com es presenta l'entrada al nou any?

T'escric per demanar-te un petit favor... és que voltant l'altre dia pels poemes del Repte Poètic, vaig recordar que la imatge de La via del Silencio que va proposar l'allan lee i que està penjada al teu photobucket, va ser corregida, ja que tenia una ratlla.

I quan vaig penjar-lo no vaig pensar-hi...
i vaig posar la foto amb la ratlla...

i pensava que si en el teu àlbum del Photobucket susbstituïssis la imatge per la correcta (amb el mateix nom!), aquesta quedaria modificada directament...!

què et sembla?

et passo l'enllaç on pots trobar la imatge correcta: aquí

(només cal que la guardis i la pengis al Photobucket, substituïnt la que hi tenies...)
i per si no recordes com es deia, l'enllaç on la tens penjada, amb el nom de Kupka1900-laviadelsilencio: http://i158.photobucket.com/albums/t119/manelroma/Kupka1900-laviadelsilencio.jpg


Què me'n dius?

gràcies i bon any nou!

Gemma

M'agraden els relats tristos, de perededors, de derrota... que és el que al capdavall traspuen aquestes línies. L'atmosfera amb què has embolcallat aquesta petita-gran història arrossega el lector.

...de cançó que és talment una cançó. Un cant al records viscuts. Un cant a la vida, en el fons, encara que no ho semble.
Enhorabona!
I salut i rebolica!

saps què?¿?
em sembla que jo també conec alguna angie, però jo no li he trobat el gust de l'amor etíl.lic. és una història per explicar anys desprès!

està perfectament trobada, i si de debó l'has viscut, vaia un record que t'has endut.

no money in our coats

ferrys

que m'ha agradat molt llegir, tal com ho has escrit i has descrit la història. Angie, com a molts em transporta als meus quinze anys, la boca d'en Mike i la llengua (quina? no em recordo, però sí la imatge). Concorda, per amí, perfectament la cançó amb aquesta història, vull dir la de la dona. Vaja! Què mlament m'he explicat!. No penso esborrar res. Et llegeixo

Quants anys deu fer que no vaig a la discoteca ? Encara n'hi ha, de locals d'aquests, que punxen Angie a altes hores ?
La darrera vegada que vaig esser-hi, em va semblar veure la protagonista del teu relat. Si la torno a veure, li donaré records.
Records !
Salut !

Un relat molt suggestiu sobre les coneixences de discoteca, sobre les voltes que dona la vida, sobre el pes del passat en la psicologia de les persones, sobre la vida en definitiva.. Qui no ha ballat mai "Angie"? Qui no ha xiuxiuejat en un mal anglès la lletra d'amor i desamor dels Stones? El teu relat em porta directament al túnel del temps amb la força evocadora dels records dolços i gairebé sempre amb una dosi petita o gran d'alcohol.
M'acomiado de tu amb la cançó al cap. Ja veurem quanta estona em portarà oblidar-la. Fins la propera trobada, salut, company!