andanes

Un relat de: estrangera

Descendiré de bell nou a l'andana
on, asseguts al banc,
- continguda la respiració -
els records esperen,
de dins la negror
del túnel
del no-temps,
el metro
inexistent.




Comentaris

  • El túnel vers el passat[Ofensiu]
    Llibre | 12-08-2005

    Una davallada vers la buidor més absoluta. Perquè de vegades els records no ens aporten plenitud, ni belles imatges que cal ser evocades, sinó dolor i foscor.

    Sobretot foscor: negror, túnel, no-temps...

    Un espai intemporal que roman aliè al caminar i que no avança perquè es troba el metro / inexistent.

    I alhora una barreja d'estadis: el pla real (un túnel amb significat i un metro que no arriba) i l'eteri (els records, la negror).

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • m'ha fet gràcia...[Ofensiu]
    Capdelin | 15-07-2005 | Valoració: 10

    comentar-te el teu primer poema...
    una pinzellada melangiosa d'una trobada temps enllà... d'un mocador blanc dient adéu... mirant el forat negre del túnel del temps perdut i a l'altra banda la via que desapareix cap a un horitzó... esperançador?
    un petonàs i una abraçada!!!
    tens tanta concentració de sentiment en els teus poemes que no cal que siguin llargs per omplir-me...

  • Et veig [Ofensiu]
    Gica Casamare | 11-07-2005 | Valoració: 9

    Et veig baixant, lentament, amb recança.
    Mirant els teus relats i les dates m'adono que t'estrenes. Benvinguda.
    M'ha encantat aquest poema, un tant claustrofòbic, aquesta és la sensació que em dona al llegir-lo, una claustrofòbia, però, que m'empeny a seguir-te en aquest camí cap a l'andana dels records.
    On viatjaràs?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: