Cercador
Adéu noi
Un relat de: arua87- Compartir:
Es avui. T' he de deixar d'estimar.
Se m' engull el desig de veure't i tanco els ulls quan m'evadeixo i de sobte, estic amb tu.
Aquells mesos de tu, la teva esencia. L'espurna de foc als teus ulls quan miraven.
L'emoció de les teves ganes de recórre-ho tot. El teu cos nuu amb l'ànima estesa al sol, al meu costat a la platja. Érem. Voliem "ser" més que "estar".
Duies a la pell el poder d'adictar- me com mai.
Sentir per fi el què duia una vida anhelant, junts, sols, volent, de la mà, desde el 1r instant em vas fer teva, il.lusos del pas de les hores. Aquella tarda encara no sabía que sería dels millors dies de la meva vida. Dues llaunes, asseguts a un banc davant del mar, temps, ganes, passió, tú i jo.
Gràcies per florir una primavera en mi
donant fruit a una lliçó.
Se m' engull el desig de veure't i tanco els ulls quan m'evadeixo i de sobte, estic amb tu.
Aquells mesos de tu, la teva esencia. L'espurna de foc als teus ulls quan miraven.
L'emoció de les teves ganes de recórre-ho tot. El teu cos nuu amb l'ànima estesa al sol, al meu costat a la platja. Érem. Voliem "ser" més que "estar".
Duies a la pell el poder d'adictar- me com mai.
Sentir per fi el què duia una vida anhelant, junts, sols, volent, de la mà, desde el 1r instant em vas fer teva, il.lusos del pas de les hores. Aquella tarda encara no sabía que sería dels millors dies de la meva vida. Dues llaunes, asseguts a un banc davant del mar, temps, ganes, passió, tú i jo.
Gràcies per florir una primavera en mi
donant fruit a una lliçó.
