AMOR PER A DOS

Això que ens relata el teu personatge és un sentiment que és més comú del que sembla. L'amor no té lleis, ni normes, ni prejudicis. No escull qui vol ni qui li convé.
Senzillament es deixa portar per aquella percepció que li ha arribat al cor i de la que no pot desfer-se. No es pot obligar a estimar com tampoc es pot obligar a no estimar. S'estima i prou.

Ens ho has explicat molt bé: "què puc fer jo?". I tot i que sembla que aquest sentiment és inadmissible, és evident que no es pot renunciar a un amor que fa bategar el cor d'aquesta manera.

Bona sort!

Si l'he entès bé, es tracta d'un home que estima la seva muller i alhora una altra dona, i que sent una atracció per als dos, i que està dividit entre una i altra.

Es sent a gust siguent espós de la primera, però una part del seu amor és per a l'altra dona (potser, una amiga d'oficina).

Un poema molt afectuós i que val la pena de llegir.

Ens veiem, Jordi.

Jordi, tens un cor tan gran que un sol amor hi té massa espai. I en queben dos i, segur que tres. Sinceritat emocional, una de les característiques més rellevants de la teva poesía. Una forta abraçada i a bategar!

Aleix