Amor incondicional

Un relat de: Mercè Bellfort

Uns dies abans de la celebració del seu casament van muntar la festa típica de comiat de solters, en la qual la futura núvia es reuneix amb les seves amigues i en fan de tots colors; i, per la seva banda, el futur nuvi junt amb els seus amics es posen les botes fins que queden extenuats de tanta gresca.
En aquest cas, la cosa anava diferent: tots dos van assistir a la mateixa festa, al mateix lloc i amb els mateixos amics perquè eren homosexuals. Això no treia, en absolut, que gaudissin dels excessos que s´acostumen a fer en aquest tipus de festes, ans al contrari.
L ´Eric i l´Omar portaven vuit anys vivint junts i van prendre la decisió de casar-se. Tot seguiria igual, només amb una diferència substancial: en uns papers oficials constarien que estaven units en matrimoni i aquesta unió es feia legal davant els seus ulls i els de la societat. Podrien gaudir de tots els beneficis que s´atorguen a les parelles tradicionals en tots els àmbits.
Van preparar la festa amb gran il·lusió i tothom hi va col·laborar perquè en quedés un bon record.
Jo m´havia preparat el meu "numeret" i, tot i que el meu company m´advertí que no era de massa bon gust, el vaig dur a terme. Es tractava de sortir al petit escenari i muntar un petit show amb l´Omar.
El vaig convidar davant de tots els presents i ell va acceptar després de rebre una picada d´ullet de l´Eric. Li vaig proposar fer un striptease conjunt i amb els seus ulls de murri no es va fer pregar dues vegades.
Volia que tothom veiés el seu excepcional cos que jo ja havia palpat molts anys enrere. Sí, havíem estat parella, però la relació no va acabar de funcionar. Ara ens retrobàvem per celebrar que tant ell com jo havíem refet les nostres vides: jo ja m´havia casat i ell estava a punt de fer-ho.
L´Omar, com era d´esperar, va deixar a tots bocabadats; realment tenia un cos escultural.
L´Eric se´l menjava amb els ulls i s´intuïa el seu orgull i satisfacció de compartir amb els seus amics aquella exhibició corporal tan excitant. No era gens gelós, és més, gaudia escoltant els xiulets i els crits de: "Tio bo, estàs com un tren!".
S´ho estava passant d´allò més bé. Els vuit anys de convivència amb l´Omar li aportaven una serenor i una seguretat que quedaven reflectides en el seu rostre.
Un cop acabat el "numeret" hi va haver una allau d´aplaudiments i xiulets que podien ensordir les orelles del més pintat.
La festa va arribar al seu punt final a les sis de la matinada. S´acomiadaren més animats del normal i els convidats van anar desfilant cap a les seves cases.
Quan vàrem arribar a la nostra el meu company, que sí era un pèl gelós, em va preguntar com em sentia després de l´espectacle.
Jo li vaig contestar que més bé que mai i que encara que ell no tingués el fantàstic cos de l´Omar tenia un cervell que li donava deu voltes.
-Per a mi- vaig continuar-, el cos no ho és tot. Amb el temps es va deformant. En canvi tu tens quelcom que cap dels presents a la festa té.
-I què és?-delirava per saber-ho-.
-Doncs una atracció brutal en la teva mirada i el teu somriure. Per això et vaig triar a tu com a company. Vols més motius?
-Són més que suficients. Anem a celebrar-ho sota els llençols.
Ja s´estava fent de dia. L´alba, puntual com sempre, complia el seu paper oferint-nos la seva bellesa amb aquell inici de claror. No calia córrer les cortines, perquè, després d´estimar-nos, vam quedar adormits com unes marmotes.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer