AMOR ADOLESCENT

de sentiments que ens feien tremolar d'emoció, en un moment de la vida on tot es percep intensament, on tot s'exalta i ens fa vibrar...
Quants romàntics, amb enyor i tendresa, seguim plorant (de tant en tant), amor adolescent...

Un poema molt bell, d'aquells que molts de nosaltres ens hi podem sentir identificats. Moments de recolliment, on la memòria vola cap indrets passats, rememorant instants, sensacions, sentiments i emocions, que varem sentir en altres temps i una enyorança estranya s'apodera de nosaltres fent reviure aquells moments.

Una forta abraçada

també m´ha fet passejar a mi per la memòria...
He pogut recordar per uns instants aquella il.lusió tan forta que m´encisava els sentits, i que, a poc a poc, es va fent més serena...

Bellíssims records, explicats amb tendresa i esplèndids versos. Felicitats!

Pilar

Si no recordo malamanent, quan t'enamores per primer cop, el temps s'atura, et surten ales i voles, rius i plores al mateix temps, i la vista pateix unes modificacions importants, perquè a part de no veure res més que ELL, et tornes cega i la ceguesa no et permet veure la persona real que tens al davant. Te'n recordes d'això, Núria? Aquest estat és un parany de la natura per a la procreació. Després, de vegades, t'endus un desengany. Però ha estat tan meravellós...!
La nostàlgia per aquest sentiment ha estat molt ben expressat en el teu poema, Núria. L'amor adolescent representa il·lusió i és això el que es va perdent amb els anys.
Molts petons, bonica, i bona foto. Oh que em sona...

Fantàstica poesia aquesta i d'altres que has escrit, m'han agradat.
Ets rapsode també?
M'agradaria saber-lo, !contestem.

és una imatge fantàstica.... de somni.

Què dur és estimar quan tens tantes hormones i inseguretats a flor de pell... i que macos els moments viscuts... i què cruus...


gracies per aquesta poesia

felicitats d'una adolescent enamorada!


Nat.

....que ens avisa que el camí és el present. I que el sederol del futur ja vindrà. Les nostres sandàlies, però, encara conserven pols d'altres dreceres que caminàrem.
Salut i rebolica!

PS. Em sembla que és la primera cosa que et llegeix.
Seguirem!

Si, em passa el mateix, "de tant en tant"
M'agradat molt.

Si, em passa el mateix, "de tan en tan"
M'agradat molt.

Em passa el mateix que tu descrius. Però ja se sap a mesura que anem fent camí també anem perdent... Deixem records profunds a la vora del camí, eclipisis de sol i delluna que no han de tornar, carícies que s'han fet gavina i van marxar amb el vent... I l'amor que sempre habita en la nostra profunditat, de tant en tant ens amara la seva rosada... Al capdavall potser només som el que són els nostres records amb els ulls oberts a la realitat d'ara...

Salut.
onatge