Cercador
Amistat impossible
Un relat de: Becari- Compartir:
Com dos nous rics sense diners
ens emborratxem cada trenta de febrer
i tornem a casa a quatre potes.
I ens tenim llibertat sota fiança,
a contra peu o a contra dansa
del vals dels extrems quan es toquen
I si algun dia el pany entra en la clau
fingim que ens coneixem de sempre
i quan, no quedem el trenta de febrer
Comentaris
-
Quina meravella[Ofensiu]gypsy | 28-10-2006 | Valoració: 10
lluitar contra la normalitat, voler el què no hi ha,
fer veure, somriure, gaudir-se, entre desconeguts.
Poema on la paraula que s'endevina és llibertat.
petons -
sobre el sentit de [Ofensiu]Becari | 13-01-2006 | Valoració: 10
l'amistat, tot i que no he sabut plasmar-ho del tot bé...je je
-
ja ja ja...[Ofensiu]Capdelin | 09-12-2005 | Valoració: 10
et quedes amb els lectors amb una rapidesa impressionant...
i és que això d'escriure el contrari del que sempre veiem causa una revolució en la vista i en la ment...
i és que de tant veure sempre el mateix arribem a la conclusió que és normal que la clau entri sempre en el pany, que els rics són sempre rics i que la gent es troba sempre en els dies assenyalats dels mesos adequats...
i ignorem la felicitat que suposa trobar-nos un trenta de febrer a tres quarts de quinze en el bar sense begudes del carrer sense avingudes...
perdó, se'm va l'olla...
GENIAL!
una abraçada! -
L'única amistat possible[Ofensiu]Bruixot | 05-12-2005
és aquella que està protegida
en un trenta de febrer.
L'amistat que no li calen converses.
Ni trobades.
Ni temps.
Jo m''emborratxo
de les teves paraules
i m'escolo ràpid
no fos cas
que em fessis dansar.
Ben retrobat,
Becari.
Bruixot
-
Impossible....[Ofensiu]angie | 05-12-2005 | Valoració: 9
no lloar la genialitat d'aquest poema.
Malgrat les impossibilitats, es repren la principal intenció.... molt bo, nano.
Un petó, impossible?(vens a la trobada?)
angie
Valoració mitja: 9.6
