Amb música simfònica

Un relat de: Ze Pequeño

Més enllà,
rera les roques,
arrenca'm la mel a mossegades.
Distreu-me els ulls
amb promeses
que mai seran paraula.

No ho sents?
La pell et crida
perquè t'alcis de nou
cap a la vida.

I no importa
si hi ha mans que s'acosten
al nostre pam de terra,
mentre hi hagi una veu
que et reciti versos
les nits de lluna plena,
i et recordi,
amb música simfònica,
que sempre tindré mel
per endolcir-te els llavis.

Comentaris

  • amb música simfònica... des del començament[Ofensiu]
    Marc Freixas | 14-05-2006

    des del començament
    com un piano tendre, petites notes
    que van acomodant lletra amb melodia,
    i com a qui no li va la cosa, per allí al mig
    en sorgeix la poetessa principal, el delit fent-se cançó, el plaer fet per ser llegit amb calma


    enhorabona per aquesta música tan simfònica salzburg


    una abraçada, ciuda't


    salut

  • Uns versos[Ofensiu]
    brideshead | 12-01-2006

    que es llegeixen com quan escoltes la millor simfonia de Beethoven: una melodia que comença lentament i va "in crescendo" pujant de to, arrossegant-te cap a l'èxtasi de la culminació final, amb una gran orguestració i sons de timbals i gongs.

    In crescendo.... com els teus poemes, amiga Salz.

    Una abraçada i..... apa, un capicúa!

  • La dolçor[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 01-01-2006

    pren vida entre les notes d'aquest concert poètic. Un regal per a l'oïda...

  • Tan de bo...[Ofensiu]
    Adaili | 31-12-2005 | Valoració: 10

    res ni ningú et faci perdre la mel, ni aquesta manera teva de fer poesia que encisa, deixa després un regust mescla de melanconia i esperança, i finalment omple de vida com només ho fa la belllesa i el sentit de la bona poesia.

    Molt bon 2006, esperem que ple de poesies com aquesta!

    Una abraçada!

    Adaili

  • Això sí...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-12-2005 | Valoració: 10

    ...que és un poema, xicona!
    Regalima tendresa, amor, innocència no exenta de malícia.

    "...amb promeses que mai seran paraula." Paraules no dites que valen més que tota una declaració d'enamorament; de donar-se obertament; mirades con cançons i mans com essència del principi de les coses.

    PS. M'adhereixo a la declaració de Mandalf.

  • Glups[Ofensiu]
    Màndalf | 28-12-2005 | Valoració: 10

    Com s'esborren els sucedanis poètics que un té penjats per aquests racons??

    Una abraçada

  • Un ínfim espai on no hi manca res...[Ofensiu]
    ROSASP | 27-12-2005

    És fantàstic poder sentir les vibracions d'una música simfònica, on cada element té el seu sentit. Un conjunt de sensacions i sentiments que ho embolcallen tot i formen la més dolça abraçada.
    Llavors tot és difícil de descriure perquè sempre hi mancarien paraules per definir aquestes pessigolles per travessen la pell.
    Tu ho has fet amb senzillesa i encís, sense massa retòrica.
    Tot plegat dóna la sensació d'unió; els versos i els pensaments s'enllacen en perfecta harmonia...

    Un poema vital i molt tendre!

    Bones festes i molts petons!

  • Tots els teus poemes són simfònics[Ofensiu]
    roda03 | 27-12-2005 | Valoració: 10

    Hola Salz,
    Gràcies pel teu comentari i el teu alè, ja que això m'ajuda moltíssim per seguir escrivint. Saps Salz, hi ha dies que també tinc els meu dubtes sobre el món, el Nadal, l'enyor, la tristesa, etc. Però estranyament els teus comentaris em donen la força justa que necessito per creure amb tots vosaltres més del que crec en mi mateix, ja que sé que sense vosaltres jo no sóc res.
    Com diu l'Espinàs : (Un dia que feia ruta en u poble petit, li van dir :" Vos sou l'escriptor", i ell va respondre- Jo sóc l'Espinàs i poca cosa més.
    Doncs, em prermís de l'Espinàs: "Jo sóc en Roda03 i poca més".

    Brindo per la teva amistat i pel meu enyor sincer,
    Roda03

  • És avui, oi?[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 22-12-2005

    Tant sols tinc un momentet, perquè estic molt "liat" amb la feina (per aixó treballo en una llibreria, ves), però no volia deixar passar el dia sense dir-te:


    MOLTES FELICITATS!!!


    El poema tel comentaré en un altre moment, que llegit així com depressa m'agradat força.

    Un petó molt gran!.

  • oasi de sentiment[Ofensiu]
    foster | 21-12-2005

    dins el qual un codi privat i íntim els manté allunyats de les "agressions" externes...siguin del tipus que siguin.

    Tu, jo i el nostre pam de terra... què més cal si s'és tan conscient del que és realment imprescindible en aquesta vida?

    M'agrada la manca d'obvietat del teu estil, i que la bellesa del poema, el sentit de les paraules, no vingui donat per les pròpies paraules sinó per la forma d'enllaçar-les i fer-les úniques d'allò i per allò que volen i aconsegueixen expressar.

    bones festes i un any immillorable per a tu...

    foster

    gràcies pel comentari



  • Simfonia de dolçor.......[Ofensiu]
    angie | 20-12-2005

    és el resum del teu poema. L'amor aterra en una pell excitada per la música del ésser estimat.

    No tinc més paraules.

  • Perfecte.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 20-12-2005 | Valoració: 10

    Perfecte col·locació de les paraules. Justa per a transmetre l'essencial. Bellesa perfectament descrita amb el mínim. Elegància sublim. Missatge just i clar; l'amor sempre a punt, sempre prest, sense falses promeses, sense compliments ni compromisos.
    Aquest poema és dels meus.

  • ets...[Ofensiu]
    Capdelin | 20-12-2005 | Valoració: 10

    la mel personificada... els ruscos envegen els teus versos romàntics i la teva orquestra poètica simfònica...
    bon nadal!
    una abraçada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

636 Comentaris

123550 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com