amb mitjons i un got de te calent en una tassa vermella.

Un relat de: uLa

Avui fa fred. El meu coll m'agraeix que l'hagi embolicat amb una bufanda toveta. El vent em pessiga la cara, i els meus peus em suporten per torns sense demanar permís. Les arracades em fan carícies imperceptibles a les galtes i l'anell de sempre m'abraça l'ànima. Camino pel carrer ple de vida, vides estranyes vingudes d'altres planetes. La sola de les sabates és prima, i puc notar la perfecció de les ovalades pedres del carrer de carro per on camino. Un lleu somriure. Em canvia la cara.. Només per a mi. Una porta. La meva porta. Una porta de fusta, amb un pany vell. Una porta de fusta temps enrere pintada de vermell, ara tan sols en queda la part més bonica del color, la que dura per sempre. Sospiro, i la porta s'obre. Un petit grinyol. Olor familiar. Olor de llibres vells. Primer pas, m'enfonso en la foscor, soroll de petjades curioses però pacients. Petjades que tasten i paladegen. Escales blanc antic, blanc marbre emprat. Escales rinxolades, benvinguda. Passos que em porten, bucle que em crida. Quadres de passions a la meva esquerre, ulls tancats. El marbre s'acaba. Una altra porta, allí on l'olor s'ha fet més intensa. Una porta verda, aquesta vegada. El pom platejat, la meva mà calenta, cap grinyol aquesta vegada. La porta queda oberta, el terra és flonjo. Comença com un petit petó a la galta, com el soroll que farien els cristalls amb l'aire i un fons de pluja. Tanco els ulls, els peus s'enlairen un pam del terra, els cabells es fan llargs i sóc la puresa absoluta. Tu m'has fet de puresa absoluta, al presentar-te. Un breu passadís, i una porta ajustada, el tresor... Abans d'entrar em trec la pell i les sabates. Els cristalls són sentiment, són necessitat i vehemència, són causa, raó i conseqüència. Trobo el sofà vermell que esperava, que algun dia havia somniat. M'hi deixo caure, sentint i notant com dansen els dits del pianista, m'abraço i començo a sentir què vol dir sentir, amb un got de te calent a les mans.

Comentaris

  • Es teu principi m'ha situat davant d'una pantalla on veia tot de moments q ja he descrit un altre pic dins la memòria. Aquest caminar teu i constant diàleg amb cada tros de tela i tros de pell m'han parlat del meu matí i la meva tarda, d'anades i tornades q sense saber-ho hem compartit.
    Q bé! m'encanta trobar relats tan màgics!
    Primer cosa teva q he llegit, però ni de conya serà l'última!

  • benvinguda, surreal soul![Ofensiu]
    quetzcoatl | 26-05-2005

    Hola uLa : )

    He estat xafardejant pels teus relats i noia, tens un estil ben peculiar!
    Me n'han agradat forces, pero la majoria son tan intimistes o prenen camins de surrealitat que deixen poc espai per ser comentats.
    En aquest no m'he perdut!! I fins i tot m'hi he pogut sentir, he notat el terra flonjo i la bufanda, i potser una mica de tassa vermella.

    Felicitats, benvinguda i endavant les atxes!

    Una abraçadassa,

    m