sospir

Un relat de: uLa

Si digués que no t'escric a tu, mentiria.
Si em creies mereixedora de tu, digueu-me il·lusa.
Si a vegades la tristesa no se'm cruspís, mai em sentiria afamada.
Si no hi hagués dies en que em vestís de mil colors, seria encara més grisa.
Si ningú m'hagués ensenyat a jugar amb els colors, hauria estat encara més gandula.
Si algun dia aprenc a creure en mi més del que hi crec, feliciteu-me.
Si algun dia deixo de repetir-me, també.
Si digués que no t'escric a tu, mentiria.
Si em creies mereixedora de tu, digueu-me il·lusa.
Si a vegades la tristesa no se'm cruspís, mai em sentiria afamada.
Si no hi hagués dies en que em vestís de mil colors, seria encara més grisa.
Si ningú m'hagués ensenyat a jugar amb els colors, hauria estat encara més gandula.
Si algun dia aprenc a creure en mi més del que hi crec, feliciteu-me.
Si algun dia deixo de repetir-me, també.
Si digués que no t'escric a tu, mentiria.
Si em creies mereixedora de tu, digueu-me il·lusa.
Si a vegades la tristesa no se'm cruspís, mai em sentiria afamada.
Si no hi hagués dies en que em vestís de mil colors, seria encara més grisa.
Si ningú m'hagués ensenyat a jugar amb els colors, hauria estat encara més gandula.
Si algun dia aprenc a creure en mi més del que hi crec, feliciteu-me.
Si algun dia deixo de repetir-me, també.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: