linies.

Avui pensava… hi ha moltes coses que no dic. Hi ha moltes coses que ni tan sols les he arribat a pensar en paraules. Aquelles coses que formen part d'un mateix, d'aquesta vida terrenal que tots portem; petites pors i alegries que no ens aterren o fan somriure prou com per no evitar deixar-les una mica arraconades en aquest lloc que implica companyia. Si les deixéssim anar en forma de paraules, prendrien ales i caràcter, i que bonic que és tenir aquelles petites coses de les que no ens adonem, que ens fan companyia. I aquella boca mig oberta somrient dents blanques. Et trobo i mai t'oblido, i sempre que tinc ganes d'escriure em ve la teva cara d'ulls inexplicables. I quan t'aboco m'agrades, però mai t'hauré tocat sense anar beguda. Succedani de fruites. I la meva altra musa.. que si que existeix, que llegeix, respira, però ha decidit alguna cosa que no entenc, i ara es troba a faltar... Moltes coses que mai es pensen, moltes que mai s'escriuen, algunes que amb mirades transparenten.