Cercador

Llista categories

Amb els ulls closos

Un relat de: T. Cargol

Recorda'm el nen que porto dins
preta'm ses llàgrimes,
sentides un moment,
per plorar una estona
sanglots que no duren
i canvien empesos pel vent,
com els núbols,
llepant la muntanya.

Permet-me que visqui un moment
amb tota sa intensitat.

Admet que em prengui la vida
seriosament com ell ho fa.

La seva finita decepció
total, me la quedo
per empassar-me-la.

Camino amb els ulls closos
segur com el sonàmbul,
hi hagi o no hi hagi
una ma que m'ajudi.

Confiant en l'íntim equilibri
de qui està tranquil.

Comentaris

Afegir comentari

Ei, xicon![Ofensiu]
rnbonet | 16-11-2006
Poema diferent, amb alguna cosa íntima, pesada, que potser cal lliurar. Incomprensió?
PS1. Atenció a "núvols"! (B i V van juntes al teclat 'universal'... (I 'universal?, per què? Dixit MICROSOFT)
PS2.- La foto "infantil" de P.M. (ja veràs la meua!)
PS2. Hi ha un 'tuf alat' al fòrum que em sembla "idiota". Què li anem a fer! Som humans!
Clar que si[Ofensiu]
Màndalf | 01-08-2006

Recorda'm el nen que porto dins

Permet-me que visqui un moment
amb tota sa intensitat

Confiant amb l'íntim equilibri
de qui està tranquil

Fantàstic, Cargol, desitjos al vent, endavant amb passió i pauses de serenitat per veure les coses des de dalt com sembla que fas tu.

Ara bé...

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Salut, company !

l´Autor

T. Cargol

200 Relats

453 Comentaris

196117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Afegir a preferits

Biografia:

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >