Amagat

En Marco inspecciona el tronc de l'arbre i li sembla difícil d'enfilar. Ràpid, procura altres amagatalls d'accés fàcil i ocultació eficaç. L'entorn urbà li ofereix múltiples opcions. Es decideix per un arbust espès a un racó del parc, a tocar el mur. Quan aparegui l'M.A., el podrà detectar per entre les fulles evitant ser descobert tot rodejant el matoll segons la posició del company que li ha tocat parar. Aquell moment, quan l'estratègia es posa en marxa, és quan li aflora a la pell una certa esgarrifança de plaer, avançant-se ja als esdeveniments i delectant-se amb la visió del seu amic descol·locat, tot i que, com si ho veiés ara, fingirà un alt grau de seguretat. En Marco ha d'acotar el cap i fer petites incursions en el possible camp de visió de l'M.A. Com en una trinxera, dispara llambregades en direcció a l'oponent i processa la informació obtinguda en forma de somriure ja darrera l'arbust. L'exitació és proporcional al temps que passa sense veure apareixer el company. Aquest, finalment s'apropa a la zona del matoll. En Marco no ho sap, però l'adversari ja l'ha descobert. L'M.A. no l'ha vist clarament, però sap que allò que es mou darrera les fulles no és cap extra d'aquesta escena. Per dissimular, passa de llarg i es queda quiet, amb les mans a la cintura, girant el cap a dreta i esquerra. Vol esperar un temps prudencial per magnificar el joc. A més, espera un error de l'amagat no tant per comfirmar les seves més que sospites, com per tenir arguments per justificar la descoberta i deixar clar que no ha fet trampes. Però en la seva vacil·lació malgasta uns segons que en Marco aprofita (s'ha ensumat alguna cosa) per sortir del matoll i saltar el mur que té al darrera. Un cop a la vorera que limita el parc, només ha d'acotar el cap i avançar lleuger fins a la següent cantonada. Amb l'emoció per l'èxit de la maniobra, dubta a l'hora d'establir el moment de la victòria. Per la seva banda, queda clar que ha complert l'objectiu del joc, però tem que si es presenta davant de l'M.A., aquest no el vulgui fer "parar". Amb aquestes cavilacions, avança dos carrers més i aprofita per enfilar el carrer que du a casa seva. La tarda s'ha enfosquit i una olor de sopa que regalima pels balcons el crida a obeïr les obligacions familiars.
Els dies següents, a en Marco no li costa mantenir-se ocult als ulls de l'M.A. Sospita, amb raó, que l'absència de l'amic anant-lo a buscar a casa seva després de dinar, a l'hora de la telesèrie (o de la migdiada, que pel que fa a la seva família és el mateix), és deguda a la desaparició injustificada d'aquella tarda. A més, quan troba l'Elf al parc, li diu que l'M.A. ha marxat uns dies a la platja amb els pares i la seva cosina Fiona. La sort li vé de cara quan s'assabenta que aquell curs l'M.A. canvia de casa i per tant, d'escola. Només en una ocasió és a punt de ser descobert. És a finals de setembre. En Marco torna de comprar pipes al súper i decideix passar pel bloc del seu company. Hi ha un camió de mudances a davant del portal. Uns operaris en surten amb unes mantes. Aixeca el cap i el veu a la finestra de la seva habitació. Té la mirada perduda. Fa lliscar un cotxe per l'ampit i una dona que no coneix el fa entrar.
Un dia en Marco entra en un sex-shop. Fa anys que està casat. De l'M.A. no en sap gran cosa, només referències vagues d'algun conegut comú: també està casat i viu a Granollers. Ha entrat a la botiga per solucionar una batalla perduda amb la seva companya. Se sent culpable i acota el cap. El torna a aixecar per aparentar naturalitat, però sense mirar a ningú fixament. En un sex-shop les mirades fan filigranes. Investiga la utilitat d'una joguina en una vitrina de vidre i llavors el veu. És l'M.A., n'està segur. Els trenta anys que han passat i una alopècia estricte no amaguen els seus trets. Està parlant amb un dependent a la secció dels penis. Un acte reflex li fa girar la cara per amagar-se. Sense voler-ho, la mirada li ha anat a parar a una noia que té al darrera. Aquesta, que mirava en Marco com inspeccionava la joguina, es veu descoberta i torna precipitadament les calces de fantasia que té a les mans. En Marco abandona el sex-shop i es refugia darrera el quiosc que hi ha al costat. Es mira les revistes per disimular mentre vigila la botiga. El vol veure sortir per tornar a sentir les pessigolles d'aquella tarda a darrera l'arbust. L'expositor de postals li va perfecte per espiar. Només vol continuar el joc i comfirmar que manté l'avantatge. Si s'hi veu en cor, el seguirà una estona, fins on la prudència l'aturi. Una mà se li penja a l'espatlla. Es gira. És l'M.A. Somriu amb satisfacció, però no pas maliciosa. "Ara pares tú".