alzhèimer -poma del recull guanyador al Montseny, 2001-

L’acabo de llegir i m’he emocionat.

Tinc una gran amiga, d’una edat molt més avançada que la meva, que el te. Es una malaltia terrible i malauradament cada vegada més estesa.

En fas una exposició genial. Amb poques paraules defineixes un tema que dona molt a parlar. Felicitats, tens molt d’enginy.

Fa poc vaig escriure un relat sobre aquesta malaltia a partir d’un argument. No te’l puc enviar a RC perquè el tinc presentat a un concurs. Només te’l podria fer arribar a partir del teu correu particular si en tens.

Moltes gràcies pel teu comentari. És un honor poder compartir opinions amb persones com tu.

Gemma

És un dels teus poemes que més m'agrada.
Mots suaus per a encerclar uns fets de duresa increïble
Una abraçada, poetassa !

en vaig escriure un, Paradís perdut, per a la meva àvia. El trobaràs aquí.
El teu és molt maco, però no estic d'acord amb l'opinió segona. La paraula "naufragada" és molt difícil d'articular per algú que perd la memòria progressivament, a més de tenir una síl·laba trabada, la "fr", que costa per a una persona que perd la seva essència, fins i tot la manera particular de parlar.
Espero que t'agradi, Teresa. Jo crec que escrius molt bé.

per descriure molt be la maleïda malaltia
que ens va prenent el que ens queda quant
mes els necessitem, els records
Abraçades
Josep