Cercador
Setembre de 1955
Un relat de: Helena Minuesa Sánchez- Compartir:
Setembre de 1955
(al pare)
Pardals sota la pluja
dançant en els bassals
i oliveres cantant a la tardor
amarades d´aigua,
ellaçades en la terra
i en el cel
més blau que mai.
I tu neixies.
recordes?
en la casa blanca
del carrer estret.
A Jaén, Andalusia.
En un poble de riu sec
i de cants al culte:
la verge d´ulls foscos
i els braus
i la festa.
I tu neixies dins de casa.
recordes?
amb parets blanques
i finestrons color d´oliva
i olor de migdiada.
I la mare et cantava,
i els pardals restaven quiets
sols un segon
sota l´aigua.
Quan tu neixies...
Comentaris
-
Molt tendre[Ofensiu]Frida/Núria | 26-05-2007 | Valoració: 9
i molt encertat. A reveure
-
Eternament agraïts![Ofensiu]Homer de Barcelona | 25-05-2007
Gràcies pares! A tots els pares Gràcies Helena.
l´Autor
9 Relats
17 Comentaris
10644 Lectures
Valoració de l'autor: 9.71
Biografia:
Vaig néixer a Sant Cugat,a ra fa vint-i-cinc anys, filla de pare andalús i de mare catalana. Sóc llicenciada en Humanitats i professora de català per a persones nouvingudes a l´Ateneu de la meva ciutat. Realitzar aquesta tasca educativa m´emociona més que qualsevol altra cosa...La poesia és en els ulls de cadascun dels meus alumnes, i de cadascuna de les persones que estimo i que insipra el meu ser i estar quotidià. Només entenc l´escriptura com a fòrmula per endinsar-me en els altres, de penetrar en la seva individualitat, i així construir-me més complerta i sincera amb el món que m´acull i em bressola.