Vi dolç

Helena, xò's ets tu desfeta com una bola de gelat sense caputxó, o el que és el mateix sense cucurutxo, caramelitzant els sentits del teu amant que també es fonia en una nit estiuenca pel regust elíptic de la passió que abruptement us reviscolava per dintre els secrets que en les entranyes dormien i redormien ignoranciosament i absolutament desconeixedors de tot això que portem a dintre i que s'ha desvetllat i que ha quedat abocat a l'infinit en el penyassegat dels vertigens després d'haver estat llegit aquí i ara en aquesta línia infranquejable de l'espai-temps per mi, el meu jo cibernètic, que suara et visitava?

No fotis!

És un relat molt bonic. He llegit tot el que has escrit fins ara i t'he de dir que m'encanta la teva manera d'expressar els teus sentiments i les teves emocions. Suposo que aquest relat va dedicat a algú, i si és així penso que és molt afortunat.
Ja tinc ganes de llegir poemes i relats teus nous.
T'animo a seguir així!

sobretot per una mena de to distret que aconsegueixes donar-li al poema, i que amb la subtilesa d'alguns versos, estripant-nos/
nàufrags de les hores, fan que en gaudeixi d'una manera tranquil·la i delicada, a poc a poc, com un bon vi.
Només una petita observació, els punts suspensiu no m'acaben de fer el pes, jo els deixaria com a punts i prou.
Per la resta, l'he delectat ben a gust.

la dama