Al meu avi

Un relat de: Fada vermella

Si alguna cosa voldria..
Es tornar-te a veure..
Desferme d'aquell ultim record que tinc de tu..
Per poder canviar-lo per un altre..
Un altre ultim record..

L'ultim que tinc teu..
Es voret nugat amb cordes a una cadira,
per tal de no caure..
I creume.. que aquest record,
m'ampaita totes les nits..

Voldria despedirme de tu com es devut..
I no amb una simple mirada
que no recivires..

I fins el dia en que morires,
ignorava cap posivilitat de pedret..
I llavors van ser les primeres llagrimes
que vaig plorar per una persona a la que estimava.

Recorde cada segon de aquell dia..
Recorde cada paraula...
Cada lloc on vaig plorar..
Recorde com hem digueren que ja havies mort..
I fins llavors ignorava el haver-te perdut per a sempre..

El teu ultim record
no hem deixa recordar tots els bons moments..
No hem deixa..

Llavors va ser la primera vegada que vaig plorar
per una persona a la que estimava..
A la que estimo..

El que faci falta per a no olbidar!

Tant sols vuic dir-te amb tot aixo
sigues on sigues:
Adeú..

Comentaris

  • Felicitats!![Ofensiu]
    sucdetaronja | 03-01-2007

    Feliç aniversariiiiiiiiii!!!!! T'estimuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!! ^^

  • Jo també recorde la meua avia.[Ofensiu]
    Rodamons | 03-11-2006 | Valoració: 10

    Estimada Fada vermella, jo també recorde l'últim moment de la meua avia Rafaela, de tots els avis, la que més vaig estimar. La recorde consumida per la malaltia, per la tristesa de fer-nos patir, als éssers que més s'estimava.
    M'ha portat molt de temps deixar en segon terme aquest record, el record del darrer adéu.
    Ara, però, tin d'ella el record del seu dolç somriuré, la memòria de la seua olor... , encara avuí gire el cap esperant veure la meua avia en sentir l'olor de labanda amb que perfumava els seus vestit, recorde el seu monyo negre, amb ratlla al mig i replegat al clatell, recorde les seues caricies i la suavitat de la seua galta quan em donava un bes.
    Encara avuí se m'omplin de llàgrimes els ulls, i se mèncongis l'estòmac de la pena de no tindre-la aprop. Tanmateix, persones a les que també estime i encara viuen tampoc les tinc aprop. Potser tinc més presents als morts que als vius. Vaja paradoxa... el que són les coses.
    Rodamons... tu ja saps.

l´Autor

Foto de perfil de Fada vermella

Fada vermella

148 Relats

279 Comentaris

127272 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________

Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________


www.fotolog.com/suuud


R en Cadena

"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")