Cercador
Ajuda, vull entendre-ho...
Un relat de: Ningú-Vull algú que m'expliqui com,
Darrere uns ulls propis d'Afrodita,
Hi pot viure l'ànima més freda i gelada.
Vull algú que em digui perquè,
Quan puc gaudir dels instants,
Deixo que el temps passi i els perdo.
Vull algú que em descobreixi el motiu pel qual
No apreciem les coses,
Fins que les hem perdudes.
Necessito que em digui la causa que em fa,
Tot i saber que l'amor és el sentiment més bell,
Preferir no estimar.
Comentaris
-
Vull algú que em digui perquè,[Ofensiu]Frida/Núria | 02-01-2007 | Valoració: 9
M'agrada molt. És tant cert que esperem sempre que algú ens digui el que ja sabem o intuim.
-
Prefereixo no estimar[Ofensiu]Curculla | 07-10-2006
però no puc evitar estimar. Un sentiment molt profund i universal que tots podem entendre. Adrià, endavant amb els teus poemes, estan molt bé!
-
Noooooo...[Ofensiu]ESPIRAL | 30-08-2006 | Valoració: 10
no anem bé...estimar...sempre, encara que sigui dolorós, pitjor és no tenir ningú per estimar. El poema m'ha agradat...però el final, bé...ja saps que n'opino. No desesperis i estima. 1abraçada. ESPIRAL.
-
* Preferir no estimar *[Ofensiu]kispar fidu | 30-08-2006
la causa...? potser no, no ho sé... però potser, sovint, la por? la novetat? el desconcert? l'imprevisible? l'inesperat?
a vegades la causa del preferir no estimar i quedar-se enrere, aturat observant com aquell somni s'allunya i s'esfum en altres braços o en la distància és la por inconscient al terreny movedís...
tranquil·la... no n'ets pas l'única!
ens veiem per aquí!
que vagi bé,
Gemm@ -
Iaix![Ofensiu]Francesc de Castellví i Obando | 30-08-2006 | Valoració: 10
Ai l'amor l'amor, com pot ser que un sol sentiment en desperti tants de cop, que aixequi tantes passions, que ens faci patir tant i tant ens alegri la vida. Molt bon relat, com sempre no has vaixat el nivell, m'agrada molt.
Records
Valoració mitja: 9.67
l´Autor

56 Relats
61 Comentaris
50290 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
[Cinquanta relats, biografia nova...]Ja en tinc divuit, d'això ja en fa uns dies llargs.
Tot i el canvi d'edat continuo vivint a Móra d'Ebre i dient-me de la mateixa manera, Adrià.
Continuo escrivint, i espero continuar fent-ho, per molt que pugui pesar a alguns...
Podria sintetitzar divuit anys, però no val la pena.
De la vora del riu,
Moltes gràcies.
Ningú-
"La lluna,
inerta i llunyana,
res més que el reflex del sol...
una llàgrima de l'Univers."
lafoscordelcolornegre@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Poema, de Joan Brossa...
- Relat d'entretemps.
- Psicòleg! (FRASES)
- Notebook 4
- Qui ens espera en girar la cantonada?
- Dol a l'antiga...
- Aquells llavis, els tenia gravats al cap. Aquell joc de llengües i aquells braços que se li agafaven fort; tot al cap... i volia oblidar-ho.
- Fulles verdes de maduixa i tirabuixons d'allò altre...
- En color de corrent.
- En forma de corrent.
- Cançó del dubte
- Manual d'ús per a les persones o no vergonyoses. (Capítol de les escales.)
- Maria, Marieta! desperta...
- Una carta del "montón"... Per a que la gent ho llegeixi: Sexe!...
- Callin, doncs, la veu i la consciència