Això!

Un relat de: princesa del pèsol

Vaig a trucar la Lota. Segur que ella té una estona per escoltar el què m'ha passat. És tan fort...Ostres, no contesta. És és estrany, ella sempre ronda per casa a aquestes hores. Potser està al lavabo, perquè no crec que no m'hagi volgut agafar el telèfon no? No, no la Lota no. Ella sempre està de bon rotllo amb mi, vaja això em sembla. Tot i que a vegades fa cara d'agobiada quan m'agafa la vena xerraire, fins i tot diria que l'he vista badallar dissimuladament entre glop i glop del seu talladet.. Calla va, no siguis paranoica, no tot el món està contra teu. Algun dia m'ho hauré de fer mirar tot això. És tan cansat estar cada instant del teu temps donant voltes als pensaments que no paren de circular. Van i vénen accelerats i desordenats col.lapsant el teu senderi. I el pitjor és que ara no podré estar tranquila fins que li pugui explicar AIXÒ a algú. A qui més podria trucar? La mare sempre està disposada, però no ella no...es moriria si se n'assebentés. No la vull atabalar...ja està prou tocada després de la mort del pare....Doncs amb qui més puc parlar? La Txell? Uix no, ella deu estar dormint, que aquesta setmana tenia torn de nit a l'hospital, pobreta quina vida...No em puc creure que no hi hagi ningú més a la meva agenda...cada vegada hi ha menys gent amb la qual pots confiar. O potser és que jo sóc d'una pasta especial i desconfiada de mena, no ho sé però per una raó o per una altra els noms de la meva llibreteta han anat esborrant-se a poc a poc. Desapareixen subtilment i ara me n'adono que m'estic quedant sola. M'he de mossegar les ungles, aquests nervis no tenen altra sortida ràpida. Aix!! Ara sí que m'he fet mal! Em surt sang i tot; mira que sóc béstia! Aquesta mania de mossegar les pells... me l'he de treure com sigui! I si truco el Jan? Millor que no, després que em va deixar està fred amb mi, em sembla com si el molestés sempre que m'interesso per ell, ja és especial ja, pitjor que jo i ja és dir. De neuròtics el món n'està ple. Si a mi no em fa res que ara estigui amb la Marta. Per mi que facin el que vulguin i em deixin estar tranquila. Segur que és ella a la que no li agrada que continui relacionant-se amb mi, és desconfiada i dolenta a vegades la Marta. Té un punt de malícia que fins i tot se li reflecteix en alguna expressió de la cara...Li fa lleig. I no és enveja que consti. Doncs res, em sembla que com no m'ho expliqui a mi mateixa ...Doncs i què passa abans que quedar-m'ho dins!! Apa som-hi a veure per on començo,..Mira estava passejant (vaja corrent perquè jo sempre sembla que tingui un coet al cul) per la Rambla quan de sobte he vist una cosa que m'ha cridat l'atenció. No sé perquè ho he fet, era com si una força m'obligués a desviar-me del meu camí, i mira que tenia pressa...Doncs no perdem el fil, això que he girat per Hospital i pammmmmmmmmm he ensopegat amb algú. Bé més que ensopegar he col.lisionat brutalment donada la meva velocitat i l'embergadura del meu oponent! Vaja quan he pogut reaccionar i els meus ulls s'han centrat en aquell tros d'home...Tenia unes faccions una mica animals, però alhora una expressió dolça i calmada, fins i tot d‘ànima desvalguda. He sentit un desig profund d'abraçar-lo ben fort, d'aquelles abraçades que fins i tot fan mal i et deixen sense energia.
Però m'he reprimit, no puc fer sempre el que em ve de gust, és llàstima que sempre haguem de guardar la compustura per no espantar la gent...Doncs res continuo o vaja potser millor que pari aquí. El fet de recordar tota la història em trasbalsa, si encara estic tremolant i se'm posa la pell de gallina! Això de parlar amb tu mateixa és esgotador perquè has de jugar a moltes bandes i no és sa. Em sembla que acabaré boja....aix aquesta soledat m'acabarà fent mal...Sort que sempre tindré el record del què m'ha passat. Ho guardaré ben endins del meu subconscient i només ho recuperaré de tant en tant quan estigui al límit de la meva enteresa, per fer-me sentir especial i estimada ja que és tan difícil que els demés t'ho facin sentir. Doncs apa ara corrents a comprar que amb sort encara arribaré al ‘colmado' abans que tanquin i encara rebré un somriure amable del paqui abans d'anar a dormir.


Comentaris

  • He llegit tots els teus relats...[Ofensiu]
    Romy Ros | 20-04-2009 | Valoració: 9

    i m'han agradat molt els teus personatges: descrius molt be la personalitat urbanitas i els hi succeixen moltes coses interessants. PErò aquest personatge d'Això és extremadament reflesiva...tant que toca la normalitat neuròtica de tots els que circulem per aquest món de Déu. Et felicito per la reflexió quotidiana que fas de la soledat en la protagonista...Tens molta fusta de bona escriptora. Continues? Gràcies per donar-nos a conèixer les teves històries, són fascinants!

  • Expressió correctíssima.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 18-04-2006

    Correctíssima, l'expressió de la protagonista, la solució literària a les seves sortides i pensaments: la desconfiança, la (quasi) paranoia, la fantasia...
    M'agrada molt com l'has escrit.

  • això no val![Ofensiu]
    foster | 20-07-2005 | Valoració: 9

    Hola bonica,
    no m'ho crec, no em crec que amb aquesta capacitat per suggerir i relatar, ni tu , ni la teva protagonista no tingueu l'agenda plena a rebentar. És un molt bon relat que et deixa amb les ganes de saber què... i això sempre és un bon senyal. Et felicito, vaig a llegir l'altre teu.
    foster

  • Bon relat...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 20-06-2005

    ...on el lector hi descobreix molt més del que es diu, i que ens fa girar la mirada cap a totes bandes, com en les millors narracions. En un monòleg no gaire extens ens presenta un retrat psicològic molt ben fet, alhora que és capaç d'oferir-nos una interpretació el propi món de la protagonista que ella mateixa no veu. Ric, divertit, ben escrit.
    Et felicito, Princesa, tan delicada, sempre enamorada.

    Amb el millors desitjos i ganes de segui llegint-te. M'agrada la teva visió, i el teu punt de vista m'aporta una nova experiència.

    Petons.

  • cacau mental[Ofensiu]
    XvI | 10-05-2005

    de primer ordre, transcrit tal qual si li haguessin intervingut el pensament a la protagonista. Estic d'acord que té un contrast tragicòmic molt marcat, que em sembla que és un ingredient imprescindible. El ritme molt bo.

    salutacions

  • embolic mental[Ofensiu]
    iong txon | 17-04-2005

    massa que m'identifico amb el personatge del teu conte. De vegades quan estàs atabalat per alguna cosa no hi ha res millor que sortir al carrer i parlar amb algú, ni que sigui del temps. Porto més de tres hores conectat així que això és el que vaig a fer ara mateix. Salut!

  • Un debut prometedor[Ofensiu]
    pivotatomic | 17-04-2005 | Valoració: 7

    Tot i que ens heu demanat (fins i tot exigit) que no llegissim els vostres relats i, molt menys, que els comentessim, no me n'he pogut estar de donar-li una ullada a la vostra obra, sa pesòlica mejestad... espero que sabreu disculpar-me...

    Us he de dir, sense embuts, que m'ha semblat prometedor aquest endisament en la psique d'una dona neuròtica (i orgullosa de ser-ho??) que ha d'acabar explicant-se a ella mateixa que està tan sola que s'ha de conformar amb la mirada d'un desconegut o el somriure d'un paqui per tirar endavant. Es una historia relament trista, escrita d'una manera aparentment divertida (una contradicció que funciona com la vida mateixa).

    Teniu un estil agil, amè, sense floritures, molt adient per un relat com aquest. En fi, que em sembla un debut d'allò més prometedor. Espero més relats amb curiositat respectuosa :-)

  • molt col.loquial[Ofensiu]
    Shu Hua | 16-04-2005 | Valoració: 10

    és com si parlessis, m'ha agradat força, és molt interessant i descriu una realitat evident. Expliques amb to còmic el drama de la solitud i una mica de paranoia. Ara bé, què c... era "això"? Ara ja ho pots explicar, que no hi ha roba estesa, vull dir que la meva nena ja està dormint (s'ha quedat cansadissima de la trobada) i no hi ha perill que senti coses d'aquestes. Així que, cuenta, cuenta...
    Ah! Avui hem parlat de les valoracions i que millor no valorar, però veig que tens un sol relat i penso que em fa gràcia.

  • això[Ofensiu]
    abeixa | 12-04-2005 | Valoració: 8

    nomes tens 1 relat

  • Això per això!!![Ofensiu]
    Jeremies Bover | 12-04-2005 | Valoració: 7

    Ja no se que dir-te de nou, bon estil...
    Espero que relatis més coses que AIXÒ, t'esperem amb deler.

    P.D. Octubre del 75, bona collita!!!

  • Molt bé![Ofensiu]
    Estemariu | 24-03-2005 | Valoració: 9

    Hola princesa del pèsol, m'ha agradat molt el ritme i el llenguatge del teu relat. Em produeix una sensació de frescor i de naturalitat molt propera.
    Hi ha un apartat de la teva biografia que m'extranya: massa estimada? No sé si es pot arribar a estimar massa... Bé, només és una opinió.
    Benvinguda a rec! A veure si publiques més cosetes!

  • Això!![Ofensiu]
    George Brown | 21-03-2005

    Carai amb això… sabrem algun dia què és ‘això'?
    Bé, com a lectura d'aquest relat, jo hi extrec la soledat... el fet de no tenir ningú a qui explicar una experiència que sembla meravellosa, és força frustrant, i evidentment, no és el mateix explicar-s'ho a un mateix... i la forma que tenim molts cops d'afrontar la soledat, és anar de bòlit d'un lloc a l'altre, per no tenir temps d'aturar-nos i donar-nos compte que no hi ha ningú al nostre voltant... Ei! la vida s'ha de viure poc a poc, gaudir-la, sense pressa, assaborint tots els ‘aixòs' que van apareixent i compartint-los, i no esborrar mai un nom de l'agenda... això hauria d'estar prohibit!
    M'agrada el llenguatge que utilitzes, molt ‘casual' (queda lleig dit així), simplement transcrit, de la boca al paper.
    Enhorabona pel primer de molts relats (!!!?!)

    una abraçada,
    Jordi.

  • està molt bé[Ofensiu]
    neret | 18-03-2005

    Com a introducció per un relat més llarg funciona molt bé, presentes uns quants personatges, planteges un problema, crees una intriga (potser l'allargues una mica massa, quan ja sabem que va tenir una topada amb un desconegut iq ue va passar quelcom més, sembla que et fas pregar per continuar) i ens deixes amb l'enigma obert.

    En quant al llenguatge, m'agrada força, és planer i directe. Se t'han colat alguns errors, com compustura o enteresa, però en general és molt acurat, fa de bon llegir.

    Ara, el millor de tot el pseudònim, m'encanta! a verue si ens dónes alguna pista del que vol dir!

    felicitats i a seguir escrivint!

    neret

  • Téns raó...però...[Ofensiu]
    ALEXÍN | 18-03-2005 | Valoració: 9

    Ciao, principesa, i felicitats pel teu relat, és força pegadís (espero més capítols...) i es nota molt sensat, molt planer...
    Téns raó en part però també sé que téns motius per ser més positiva, només et cal fixar-te més en ells que en els altres.
    Si ho fas, venceràs la inseguretat que et provoca aquests pensaments entrecreuats i que et fan dubtar de tú mateixa i de l'amistat amb els teus... a veure, a veure, jo crec que els noms de l'agenda ja es veuen més clars... bé, espero que el meu no l'esborris mai.
    Per cert, de tant en quant no et tallis i fes allò que et vingui en ganes, doncs aquí et dóno tota la raó, ens perdem moltes sensacions simplement per les pors i no donar el pas...on aniran les abraçades i petons que tantes vegades hem reprimit? (això ja s'ho van preguntar l'Ana Belén i Victor Manuel en una de les seves cançons...)
    Un amic per sempre (espero i desitjo).

    ALEXÍN

  • 18/04/05[Ofensiu]
    Mon Pons | 18-03-2005

    Precís... potser ens menjem més les pells que les uncles dels dits?

  • Benvinguda sa majestat princesa del pèsol ![Ofensiu]
    Tecnomeritocràcia | 18-03-2005 | Valoració: 7

    Crec que compartim aquest punt neurótic i la mania de menjar-se les pells dels dits, un dia buscant per la web vaig veure que es una variant del OCD (Obsessive-Compulsive Disorder ), pero encara no hi he trobat remei...

    Bé, a veure si finalitzes la història en un proper relat, que aquí hi ha molta gent a la qual explicar-li moltes coses i també gent que afegir a l'agenda.

Valoració mitja: 8.33

l´Autor

Foto de perfil de princesa del pèsol

princesa del pèsol

3 Relats

37 Comentaris

8033 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer maca i formosa el 14 d'Octubre de l'any 1975. Vaig ser una nena estimada, potser massa i tot. Viatgera, valenta, sensible i enamorada sempre.

Últims relats de l'autor