Aires

com l'aire o la brisa del mar.
És la antivulgaritat, la bellesa copsada en un instant, atrapada i traduïda en mots eficaços i musicals.
Aires de la teva mirada interior, espurnes que guspiregen una sensibilitat carnal, dibuixada en els versos més acurats.

petons!!

gypsy

Es un poeme en molt de ritme i una musicalitat encisadora.
M'agradat molt.
Vull donarte las gracias per els teus comentaris,dons son una gran motivació per seguir escrivint.
Una abraçada.

sensacions:
he notat l'olor de les castanyes cuites.
he sentit bufà el vent .
m'ha semblat veure la llum de la tarda quan es pon el sol.

donablanca

M´he llegit algunes coses teves i t´he votat alguna vegada però que jo recordi mai t´he comentat.
M´ha agaradat perqwuè en lloc de haykús japonesos semblen haikus catalans. Està molt bé.
Segueix amb la teva linea i proliferació com en altres i per altres coses que has fet, que per l´edat que tens vas molt bé noi!
Records

Com m'agrada la tardor i llegir poemes com aquest, que fan que en llegir-los encara m'agradi més!
Molt bonic! I felicitats pel 50è!!! (a veure si jo hi arribo algun dia, llunyà...)

M'agrada, sobretot, la música. El ritme que et fa viatjar des del primer vers fins al darrer. És com una cançó, com una onada que es gronxa gaudint la brisa.
I m'agrada, sobretot, la capacitat amb què ens situes tant dins com fora de la casa.
Sé que la casa està entre alzinars, que fumeja, que hi ha un clar de lluna... Però també sé que dins la casa hi ha escalfor, caliu, que es pot flairar l'aroma de condonys i castanyes.
M'agrada el joc amb què ens fas entrar i sortir de la casa.
Un poema amb molta força.

Els fruits de tardor, amb una olor especial, porten records d'infantesa, la llar de foc, i la boira del matí. Molt bonic.

què bonic o kemako, ja que sóc barcelonina. La lluna, la casa, les olors a menjar de tardor, els arbres a fora i la gent que hi viu, que val més que no surti al poema o segur que espatllarien el romanticisme.
mil petons
glòria

Per un moment, mentre llegia, m'hi he transportat... he vist el lloc, els colors, la llum, la placidesa d'una nit de tardor.
Vicenç, sàpigues que el meu primer 10 a RC va per tu. Ets un geni.
Un petó i cap al 51!

he esperat l'eclipsi de lluna
de matinada, i no l'he vist;

de nit la busco pel passadís
d'un cel amb núvols poc estrellat.

i amb l'encís per contemplar-la
m'he perdut en el camí.
Poc podia imaginar-me
que s'amagaria aqui,
dins un poema preciós
que ratlla el mig centenar
i on cap nuvolada
ni la gosarà tapar.

I en els milers de poemes
que de tu han de sortir
la lluna et farà companyia
per il.luminar-te el camí.

meravellós 50 !!!

una abraçada

No podies arribar d'una altra manera al teu relat cinquanta;
de manera impressionant,
i de bellesa romàntica imprescindible.

AIRES nous, renovats, i com sempre fas!!

FELICITATS COMPANY!!!!