Afavorit, tal vegada

Jove proletari de Paul Klee


Afavorit, tal vegada

Mirada frontal; això és autoretrat!
Gens afavorit:
cabells d’un altre i ulls tristos, però grans,
per veure-hi bé.
Rictus de plor,…

així som? La suma de molts?

Amb colors que són més propis del planxista;
més propis d‘un cotxe que d’una roba;
més industrials que artesans.

Furgem en nosaltres!,
Puix venim, sortim, d’una foscor!:

No som els primers de la classe
aquells que escalen sobre els altres:
deus perfectes,
però som molts i units podem fer coses,…
No les fan les formigues?

No ens pintis més afavorits:
afavoreix la idea!